Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 13 de desembre del 2012

LA MANIPULACIÓ MEDIÀTICA


Us passo un dels molts enllaços que porten al decàleg, però alerta pq he trobat moltes informacions negant l’autoria de Chomsky (tot i que està inspirat en els seus texts) i sembla que qui en va fer la compilació va ser un tal Sylvain Timsit.

Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática

LINGÜISTA, FILÓSOFO, ACTIVISTA ESTADOUNIDENSE Y UNA DE LAS FIGURAS MÁS DESTACADAS EN TEORÍA LINGUÍSTICA Y CIENCIA COGNITIVA, NOAM CHOMSKY, HA PUBLICADO HACE UN TIEMPO DIEZ PUNTOS CRÍTICOS SOBRE LA MANIPULACIÓN MEDIÁTICA A LA QUE SOMOS SOMETIDOS A DIARIO.

EN LOS TIEMPOS QUE CORREN, CABE RECORDARLOS.

•1. La estrategia de la distracción.
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

•2. Crear problemas y después ofrecer soluciones.
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

•3. La estrategia de la gradualidad.
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

•4. La estrategia de diferir.
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

•5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad.

•6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un cortocircuito en el análisis racional, y finalmente al sentido critico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

•7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

•8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto…

•9. Reforzar la autoculpabilidad.
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, ¡sin acción, no hay revolución!

•10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.
Noam Chomsky

dimecres, 12 de desembre del 2012

CRÒNICA DEL 2N ESCORXADEBAT: PERIODISME CULTURAL.

En començar, el Joan deixa una vela al centre que prové de la mobilització a favor de l'escola pública i de qualitat... l'ha portat encesa des d'allà...  i el Jaume aprofita per batejar-nos amb el mot d'ESCORXADEVOTS... (presents que érem el Jordi C, el Jordi P. l'Antoni, la Carme, el Joan, la Marta G, La Marta S. la Marga, el Jaume R. el Jaume B i el David)

TITULARS DEL DIA:
Es celebra el premi Nobel de la "po" a la U.E.
Ha baixat gairebé un 40 % la venda de loteria
El PP es carrega una proposició no de llei de la comissió de cultura al congrés dels Diputats.
A "Sálvame" es feien creus que Espanya no anés a Eurovisió, total per 700.000 Euros.
Madrid es presenta de nou a la candidatura dels JJOO 2020
El Ministre Wert es compara amb un brau, amb el perill que comporta de tallar-li "las dos orejas y el rabo".
Es vol fer una nova llei d'educació però que no millorarà ni mètodes, ni continguts, ni objectius.

TEMA DEL DIA:
Sembla ser que la cultura en els mitjans de comunicació resta aliena a les altres pàgines com si aquestes no fossin part de la cultura...
La gent a la que ens agrada la cultura NO SOM una secta perquè no tothom tenim els mateixos gustos, unes persones tiren cap aquí i les altres cap allà.
D'altra banda, es proposa englovar la cultura dins el terme "diversió" perquè ens diverteix, tot i que a algunes persones la catalogació de cultura com a "entreteniment" els tira enrere.

No és certa la pretensió que els articles de cultura siguin d'opinió i la resta pretenguin una certa objectivitat; llegim el decàleg d'Albert Lladó, l'objectivitat no existeix, quan un escriu representa, i interpretar no és manipular, cal gaudir en positiu de la informació... Veiem-ho en el següent quadre de René Magritte
El més important serà, doncs, conèixer l'ofici i saber molt sobre el tema del que estàs parlant, però una de les coses preocupants (cada vegada més) és que el que s'acaba fent són els titulars on resulta fonamental la matemàtica, és a dir, la quantitat enlloc de la qualitat de l'acte cultural (o de la mena que sigui).

Una altra consideració és que la cultura és intrínsica al gènere humà: si no ens preocupem per donar cultura a les persones, aquestes la prenen, cosa que va molt relacionada amb l'educació, si no s'eduquen les persones, els mitjans (majoritariament la televisió) ho faran per tu; sorgeix llavors la qüestió de com es pot competir (com a creadors- persones amb necessitat de compartir una creació) amb els mitjans que ja tenen el públic guanyat només per existir a tots els menjadors de totes les cases. 
Es fa una explicació i és que no s'ha de competir en el sentit clàssic, sinó que cal trobar maneres d'estar present, d'aliar-se, de contraposar-se... I saber si amb el terme "estar present" entenem TRIOMFAR en el sentit de vendre l'ànima al diable/massa de gent o l'entenem com un triomf més discret, sense necessitat de grans multituds.
Una consideració important és que "el llindar del mínim sostenible per triomfar" ha crescut al mateix nivell que tot, l'evolució dels diferents mínims ha creat unes diferències molt grans entre l'oferta cultural que fa que quedin poc intersticis per poder formar part de l'espai reservat a les manifestacions culturals, la manera de formar-ne part, és ser molt conscient de què vols i què pots ser i desfensar-ho encara que no sigui devant de multituds.

Dins els mitjans, la majoria d'informacions sobre art i cultura es redueixen a l'agenda i a algunes noticies posteriors a l'acte en qüestió. Es comenta que no hem de perdre de vista que els mitjans tenen un interès econòmic, polític i adoctrinador i que d'això també en depèn la secció de cultura... Cal trobar, tenint en consideració això, la manera de seguir uns bons prescriptors, de convertir-nos en crítics -en el sentit de tenir i defensar un criteri- perquè la voluntat es pot massificar, igual que el criteri. Resulta molt més fàcil NO FER ÚS del sentit crític pel perill de sentir-te exclòs del GRUP/MASSA.
Un altre perill són els HÀBITS, les COSTUMS, que poden fer que no s'obrin noves inquietuds i expectatives en el món de les manifestacions culturals. CAL EDUCAR AQUESTS HÀBITS DE CONSUM DE CULTURA, PERÒ COM? QUI N'ÉS RESPONSABLE???
Entrem de nou en un debat sobre la responsabilitat de les persones que es dediquen al món de l'educació i de la corresponsabilitat dels diferents agents culturals, però com ens n'anem del tema creiem millor deixar-ho per a posteriors debats !

Reconduim el tema parlant del què passa amb el dèficit informatiu quan potser seria possible que causés interés en la ciutadania i aquí incorporem algunes aportacions de Noam Chomsky i de Stuart Hall:
- La construcció selectiva del coneixement social.
- L'inventari d'estils de vida per a que la gent s'hi vegi reflectida i orquestrar-los per a que sonin tots a la vegada.
- Estratègia de la distracció: omplir de coses insignificants la informació perquè les realment importants quedin amagades.
- Crear problemes per poder aplicar després la solució.
- Infantilitzar el públic.
- Usar els registres emocionals enlloc del raonament.
- Provocar la complaença en la mediocritat. Passa per conéixer molt bé les reaccions del públic.

Un cop aquí tanquem la sessió deixant com a tema per al proper debat el Divorci entre Educació i Cultura. 
Tanca el Joan amb una cirereta que s'ha de convertir en una peça musical.




dimarts, 11 de desembre del 2012

SEGON ESCORXADEBAT D'AQUESTA TEMPORADA

Dimarts, 11 de desembre de 2012 - 20.30 h – vestíbul del Teatre – de franc i obert a tothom
Escorxadebats+, un espai de reflexió a l’entorn de les arts i la cultura
Us proposem, a través de l’Escorxadebats+, llevar la pell dels aspectes intrínsecs als valors culturals, de creació, de pensament... Per tal d’atansar-nos al moll de l’os de la nostra idiosincràsia cultural. Un projecte obert de participació que ens implica, ens complicita i ens compromet.

En aquesta segona sessió de la temporada 2012-2013, parlarem de “Periodisme Cultural. Com conviu la cultura amb els mitjans”
Recordar les novetats d’enguany a l’ordre del dia:
-Posar titulars a l’actualitat cultural
-Debat
-Pausa te
-Debat
-La Cirereta: qualsevol dels assistents pot fer una intervenció artística per cloure el debat.

diumenge, 25 de novembre del 2012

LA LLEI DEL MECENATGE

En aquest enllaç us deixo la "Ley del Mecenazgo", que sona a paraulota, no?? !! per si li voleu fer un cop d'ull per entendre-ho una mica millor.
LLEI DEL MECENATGE
Si a algú li interessa la proposta de CIU de 2012 i el diari de sessions del Congrés, també els ho puc fer arribar !!!

LA PRIMERA CIRERETA


... Estic perplexa... tinc aquella sensació indefinida i indefinible que apareix tot just en el moment precís en que hom té la certesa de que una lluita antiga ha acabat...

Anys i més anys hem estat les dones vindicant i reivindicant que la nostra idiosincràsia i les nostres necessitats no siguin menystingudes.

Hem sortit al carrer tot demanant ser ciutadanes de ple dret i, per tant, poder viure en condicions d’igualtat i, ves per on...ho hem aconseguit!!!!

Ha succeït de forma inesperada, sense fer soroll, amb una quietud gairebé insultant... i amb un procediment certament imaginatiu.

Volem estar en condicions d’igualtat, les dones... i ho hem aconseguit!!! Ja estem al nivell del màxim reconeixement... des del mes de setembre d’enguany....

Per arribar a la igualtat no es tractava de baixar l’IVA dels tàmpax i de les compreses, per a que deixessin de ser considerades productes de luxe... es tractava de considerar que tots els productes de primera necessitat han de tenir un IVA insostenible. Sí, mercès a aquesta nova lliçó dels nostres governants,  ho hem aconseguit, germanes.... per fi els tàmpax, i les compreses es cotitzen com la cultura!!!!!

Maite

CRÒNICA DEL PRIMER ESCORXADEBAT Novembre 2012

Amb el títol que li vam posar LA CULTURA NO ES UN LUXE, el debat prometia, i així va ser...
La Marga, la Marta S., el Jordi C., el Jordi V, l'Anna, El Joan A., El Jaume, la Marta G., la Pilar, El Joan B., el Toni, el Jordi P., el David, l'Abigail i el Jaume vam debatre en un nou escenari, amb infusions i bones vibracions el tema. Mes tard se'ns afegeix la Senyora Carme

PRESENTACIÓ DE TITULARS : ja vam explicar que, a partir d'ara, abans de començar tothom podrà aportar un titular -Encara que no estigui relacionat amb el tema!-


1- ON SÓN els programes culturals dels partits polítics per a les properes eleccions?

2- Ah, però tenen programes ?
3- QUÈ ha passat amb les pastangues de Bescanó?
4- La incidència de la por sobre la ciutadania. LA CULTURA DE LA POR.
5- El despertar de la CREATIVITAT.
6- Com podem conciliar Accessibilitat, sostenibilitat professional, i indepèndència intel·lectual en cultura ?
7- Cal pagar per gaudir de qualsevol acte cultural !
8- Com està la llei del mecenatge 2013.
9- La cultura SÍ ÉS un luxe!
10- Ara NO toca parlar de cultura!
11- Cultura per consumir // Cultura per crear !


Un cop fets els titulars i començat el debat (amb algunes incidències degudes a l'entrada i sortida de persones de les diferents sales del teatre) es planteja la següent qüestió: Associem la paraula LUXE a diners ?  llavors com encarem el luxe de gaudir de la cultura... i com es pot fer més accessible a tothom ?... Una de les propostes és: COMPARTIR EL RISC PER PART DE TOTES LES PARTS IMPLICADES EN LA PROGRAMACIÓ D'ACTES CULTURALS.


Aconseguir que el preu no sigui una raó d'exclusió... i pensar que una bona part de la creació artística ha de tenir una UTILITAT SOCIAL. La Marta, en aquest aspecte planteja que la cultura si que hauria de ser un LUXE (positiu) quan es parla dels valors que transmet, però mai en el sentit que ens impedeixi accedir-hi.


La mercantilització de la cultura no és viable per al sector privat, i en la discussió de si la cultura és un negoci o és una professió va sorgir que NEG- OCI, és la NEGACiÓ DE L' OCI!


A través del Twitter també ens arribà la consideració de que no hauríem de confondre CULTURA amb ENTRETENIMENT, i que la cultura i l'art estan desprestigiats perquè no s'ensenyen com a necessitats bàsiques perquè no hi ha prou conscienciació. Un apunt que fa el Joan Andreu, és que en èpoques anteriors la situació era molt pitjor, i ara hi ha la por que pugui davallar una altra vegada tot aquest avenç que s'ha aconseguit. Caldria aconseguir, diu el Jordi, que hi hagi "professorat idoni per sostenir la vocació cultural en l'àmbit de l'educació"


Hi ha mecenes que entenen que si puja la qualitat cultural d'un país, pujarà el país i amb ell la ciutadania... les lleis de mecenatge i patrocini oferiran avantatges a les empreses que "inverteixin" en cultura...  però és una cosa que sol estar molt relacionada amb l'Oferta i la Demanda, i a la vegada, agreujada perquè l'Oferta la tenim al menjador de casa i per tant no cal sortir a buscar altra cultura.


Relacionada amb la proposta de com estan els programes culturals dels partits polítics està la questió de anar a veure als Nostres Parlamentaris o portar un diputat per "escorxar-lo" en algun debat.


Per al següent debat sorgeix la idea del PERIODISME CULTURAL, com conviu la cultura amb els mitjans (idea que proposa el Joan que també s'encarregarà de la propera cirereta!!)

dilluns, 5 de novembre del 2012

ESCORXADEBAT+ :LA CULTURA NO ÉS UN LUXE

La setmana vinent comencem amb el Primer escorxadebat+ de la Temporada,
Tema del dia: LA CULTURA NO ÉS UN LUXE

Novetats: us les expliquem el mateix dimarts dia 13.
No hi falteu que enguany promet ser interessant !!!

diumenge, 4 de novembre del 2012

NI MIEDO NI FUROR

 Por una ley de las artes.
¿Por qué la cultura es un derecho básico y no un simple producto?.

El arte como simple producto es una mercancía que se produce, se vende y se compra según las reglas del mercado. Así, solo se producirá la cultura que es económicamente rentable. La rentabilidad social no se reconoce. Los espacios culturales sean hipermercados del ocio, más cerca del consumismo que del interés general.

Art. 8 de la Declaración General de la Unesco sobre Diversidad cultural.“Por ser portadores de identidad, de valores y de sentido, los bienes y servicios culturales no deben ser considerados mercancías o bienes de consumo como los demás.”
(ADE TEATRO núm. 136.)

dijous, 11 d’octubre del 2012

ESCORXADEBATS+ NOVA EDICIÓ

Comença una nova temporada i, SÍ... per a totes aquelles persones que estaveu desitjant tornar a debatre sobre la situació de la cultura i de l'art, ja s'apropen les noves edicions dels escorxadebats...

Enguany amb algunes novetats que us anirem explicant a mesura que es vagin duent a terme les diferents sessions...
Per a la vostra informació us recordem que els escorxadebats+ tenen lloc el SEGON DIMARTS DE CADA MES i que comencen al Novembre, per tant, per si voleu prendre nota, seran els dies següents:
- 13 de Novembre
- 11 de Desembre
- 8 de Gener
- 12 de Febrer
- 12 de Març
- 9 d'Abril
- 14 de Maig
- i potser tenim ganes d'acabar al Juny ! ja ho veurem !!

i prepareu-vos perquè enguany estem més escalfats que l'any passat amb el tema dels IVES i totes aquestes injúries al món de la cultura !!!

dimarts, 10 de juliol del 2012

CRÒNICA DEL 8è DEBAT - LA CULTURA POPULAR

El dia 8 de Maig, als voltants de la Festa Major, vam fer el darrer ESCORXADEBAT+ de la temporada, amb el tema de la cultura popular.... Vaig a intentar fer la crònica 2 mesos després, quan gairebé ja no recordo de què vam parlar, sort que sempre porto un bloc de notes al damunt...

Les persones assistents, segons tinc anotat, (si em deixo algú corregiu-me) érem el Jordi, la Margarida, el Jaume, l'altre Jaume, la Maite, la Marta i la Pilar... crec recordar que després -a darrera hora- van aparèixer l'altre Jordi i un altre Jordi que encara no hi havia estat a cap debat... que arribaven d'una altre acte però no s'ho volien perdre.
Es comença plantejant un tema per part del Jordi que va asistir a un casament on totes les persones convidades van participar de manera activa, amb diferents activitats, moltes d'elles relacionades amb la cultura popular, ja que les dues persones que es casaven estaven molt relacionades amb diversos moviments associacionistes i culturals...

Un dels conceptes que van sorgir va ser que la cultura popular es perllonga a través de la transmissió generacional, molts cops ens ve donada perquè ha respost a una necessitat en un moment donat, altres cops, (possiblement) han estat necessitats "creades" per sectors com l'esglèsia o el mercat... En qualsevol cas, la cultura que s'ha anat transmetent per transmissió oral, es va perdent en un moment on la transmissió es molt més visual, on la cultura popular queda supeditada a una funcionalitat concreta, potser igual a com era en els seus orígens, car intentava exemplificar i "educar" al poble però, molts cops, sense pensar en el poble...

Entenem per cultura popular allò que dóna identitat, que té la intenció de diferenciar-nos (amb trets identitaris propis) d'altres "cultures o tradicions" però que a la vegada et fa pensar que es basa en el valor que cada persona li dóna a allò que és popular... (tradicional) i es converteix en cultura compartida a partir del moment en que el poble se la fa seva, independentment de quina configuració tingui el poble tant pel que fa a la tradició, creença o a l'ètnia d'origen.  De tota manera, tothom estem d'acord que al S. XXI, la cultura popular no pot ser la mateixa que teníem al S. XIX... perquè la configuració del "poble" ha canviat i estem en un moment de "superdiversitat"

Podríem dir que hi ha diversos tipus de cultura popular segons l'àmbit on es gesta:
- si prové de la familia
- si prové del poble, societat
- si prové d'altres institucions (com ara religioses, mercantils...)
- si prové de la trobada en espais de lleure

I aquí tot el que recorda el meu bloc de notes, ens veiem passat l'estiu !!!


divendres, 13 d’abril del 2012

CRÒNICA del 7é DEBAT: ART I CIÈNCIA

Un altre cop una nova vetllada de tertúlia, aquesta vegada una mica més difícil per a mi perquè la ciència mai ha estat santa de la meva devoció...
Jaume R., Jaume B., Margarida, Marta G., Pilar, Antoni, i 4 persones del món de la ciència: El Toni, la Camila, l’Esther, i la Rosa que van donar punts de vista molt i molt suggerents sobre la relació entre aquests dos móns, després van arrivar els 2 Jordis... just en el moment que van haver de marxar la Camila i l'Esther, us esperem en altres edicions, noies, ens va agradar molt que hi fossiu totes les persones que encara no hi havíeu estat...

Us deixo algunes de les reflexions que van sorgir i que vaig poder anar anotant...
·        La pròpia naturalesa és generadora d’Art.
·        La base d’on provenen art i ciència és la inspiració.
·        El coneixement acumulat ja està tot creat.
·        L’art i la ciència s’acaben unint molt, hi ha un treball científic que desenvolupa determinades tècniques que s’acaben aplicant en la cultura.
·        Hi ha hagut moments de la història en que s’ha volgut separar Art de Ciència: el Cristianisme, la Il·lustració...
·        La música és el paradigma de la unió entre art i ciència.
·        Tant l’art com la ciència tendeixen / són servents del consum.
·        La ciència, com l’art, no és asèptica, té ideologies.
·        No hi ha una gran diferència entre el cervell dels científics i el cervell dels artistes. Però el cervell emocional és més eficient que el cervell racional.
·        TOT surt de l’interès i de la necessitat d’observació i de la voluntat de transformar allò en alguna cosa.
·        Caldria fer una feina de divulgació des del coneixement però també des de la capacitat de comunicar.
·        S’investiga en projectes científics per buscar una diferència (no és el mateix amb els projectes artístics?)
·        El científic necessita explicar-ho tot però als artistes no els cal... amb un qüestionament, què passa amb els científics que tenen unes profundes arrels religioses?
Ja ho podeu veure: un escorxadebat+ que va donar molt de si, i on vam poder comprovar que ART i CIÈNCIA  sempre han anat molt més units del que ens pensem, i que quan han fet camins diferents ha estat perquè a alguns estaments els interessava, per alguna raó que no era ni científica ni artística.

diumenge, 25 de març del 2012

Reflexions al voltant de " Nadie lo quiere creer" o el regal de La Zaranda

No és del meu gust parlar de produccions artístiques ens mitjans públics per allò del no generar opinions, però avui faré una excepció. Seria injust, crec, no fer una reflexió al voltant de l'obra que es va poder veure ahir dissabte 24 de març al Teatre de l'Escorxador: " Nadie lo quiere creer" de la Zaranda. El cert és que, a banda de gaudir com feia temps, em va semblar veure a l'escenari un recull de molte sde les coses que s'han debatut als Escorxadebats+.  Sens dubte era art, el que  vaig veure. Una interpretació magistral i una generació de imatges des d'una subtilesa fascinant recreaven una cultura. La temàtica.. compromesa, com només pot  sorgir de la ciutadania creativa puig la Zaranda està formada per persones.
Pel que fa al gènere, em vaig emocionar:  Després del visionat de l'obra la directora del teatre, Margarida Troguet,  amb un criteri digne d'elogi, va proposar al públic una petita trobada amb la companyia teatral per poder fer unes reflexions. Una de les preguntes que va respondre el director i actor Paco de la Zaranda  feia referència a la dificultat de defensar un personatge femení. Va ser molt revelador quan, amb una saviesa a la que només s'arriba des de la reflexió serena i compromesa,  Paco va dir que ell no representava un personatge femení o masculí, no es plantejava si era un baró o una dona... és el personatge i té unes característiques físiques concretes que l'actor no posa en valor.

 En definitiva, un escriptor, dos actors, un actor-director, el " Jaume" d'Alcarràs,  quatre cadires, tres ventiladors i diversos llençols  és tot el que necessita La Zaranda per crear una obra d'art. Gracies, mestres.

divendres, 16 de març del 2012

... i la propera cita Escorxadebats+...

Art i Ciència


Aneu preparant les neurones!!!!!!

CRÒNICA del 6É DEBAT: ART i GÈNERE

La Sisena de les sessions dels Escorxadebats+ va ser una altra trobada interessant. Es va posar al bell mig de la rotllana que ens organitza el tant temut tema: Art i Gènere.
En el decurs del debat vàrem  intentar donar un pas més en la temàtica i superar la idea de que quan parlem de gènere, en l'art, ens referim a valorar les produccions fetes per dones i coses per l'estil. Com va sortir al cercle de cada mes ( je,je) ja ha arribat l'hora de diferenciar els conceptes i assumir que aconseguir que l'art sigui igualitari és una tasca de tothom i que es concreta de diferents maneres:

  • Recuperant la genealogia per tal de fer justícia i recuperar models. Tothom va estar d'acord en considerar que actualment ja existeix suficient informació a l'abast i, per tant, és responsabilitat de cadascuna de les persones interessar-se per saber què fan les artistes femenines.
  • Que el discurs ja no es centri en descobrir si hi ha una subjectivitat pròpiament femenina i comú a totes les dones ( que seria el mateix que dir que tots els artistes masculins creen igual i ens sona més ridícul ) sinó que cal canviar el models simbòlics referencials per a que les dones també ens puguem reconèixer en l'art. Vàrem veure alguns exemples de noves dramatúrgies que ja treballen en aquest sentit. Es tracta, doncs, de deconstruir el gènere en l'art. Diu Virginia Imaz (que no hi era al debat però la varem citar), que les dones hem aprés de què, on i com riure, ja que l'humor és referencial ( hem estat domesticades ja que no estem presents a la societat en condicions d'igualtat, hem aprés a riure les gràcies masculines). Segur que això ho podem fer extensiu a totes les manifestacions i llenguatges artístics.
  • Visibilitzar el treball de les dones tot superant el vell estereotip que indica que allò bo és el que s'acosta als estereotips masculins, és a dir, que la norma serà masculina i, per tant, les obres fetes per artistes femenines seran considerades menors, tal com indica Francis Borzello
  • Permetre que les dones deixin de ser "objectes" de l'art per passar a ser "subjectes". Va ser piulat i en veu molt alta: aquest és un procés imparable. Com diu Val. Waslsh "ser testimonis presencials no espectadores"
Varem concloure la importància de fer aquest canvi i també la dificultat que representa. Però la presència al cercle màgic d'una gran dona que ha estat capaç de traspassar tot el que li van ensenyar com a correcte per deixar de ser "tant normal" i passar a ser "més feliç", ens mostrava contínuament que el canvi és possible i necessari.  L'art serà igualitari en el moment en que permeti a les seves dones l'acte de parlar per sí mateixes com a subjectes amb independència de pensament...

Diu Jill Dolan : " La escena es un espejo de la vida real, pero desde una perspectiva de género el espejo teatral es un marco vacío ". 
Sembla clar que, com diu Françoise Collin, si no hi ha un canvi en l'estructura simbòlica referencial no pot haver canvi en les relacions socials ja que l'art, apunta Anna Rita Fiascheti, és un procés relacionat amb tota la resta de processos històrics i socials.

... i per aquelles coses que té la vida, reflexionàvem al voltant de l'art i el gènere el mateix dia que moria Teresa Pàmies, a la que tant li deu el moviment feminista.

Així que. tal i com ens va arribar via piulada, la primera obra d'art signada per una dona data de l'any 975 dC i es troba a la Catedral de Girona. Doncs ja sabeu... no ens queda res, només em de recuperar memòria des de...sempre?

Gràcies per les vostres aportacions!!

dimecres, 15 de febrer del 2012

canvi estètic

Hem canviat, de fet ho ha fet el Jaume, l'estètica del blog per aclamació popular.
Tot i que voliem mantenir el nivell de friquilàndia, moltes persones ens varen dir que era dificultós llegir-lo. 
Gràcies per l'aportació i estrenem look nou. Gràcies Jaume

Un debat més

Cada dia que ens trobem passen coses màgiques. Ahir, per a mi, va ser , a banda del sumatori de grips i d'altres despropòsits físics del personal, tenir l'oportunitat de intercanviar opinions amb gent molt més jove. I com varem fer notar al debat: companyes i companys, hi ha coses que encara no canvien.. i potser no ho faran mai. I dins d'aquest no canviar mai espero que es mantingui aquesta consciència clara de voler-se dedicar a la creació que cal tenir quan hom decideix, de sentir i no tant de pensar, que aquest és el seu camí. Podem considerar que dedicar la pròpia vida a la creació, des de l'àmbit que sigui, és un fet revolucionari en sí mateix per què demana necessàriament una tria pròpia, una reflexió sovint acompanyada d'esforç?
Si això és així, les persones que decidim caminar aquesta senda, què podem oferir? Som diferents? Què podem aportar?. Ahir, al debat es van pronunciar paraules força interessants, al meu parer. " Ciutadania creativa és quan les persones diuen com volen que sigui la seva cultura, persones pro-actives ".  I també es va parlar de la necessitat de la comunicació i la trobada per tal d'unir esforços, de pensar, de debatre.. de posar en qüestió, de provocar el conflicte cognitiu i emocional necessari per donar lloc a l'acció.

Tothom varem estar d'acord en que la condició imprescindible per a la creativitat és la possibilitat d'exercir la llibertat de pensament. Afegiria, si m'ho permeteu, que per a exercir la llibertat de pensament cal la formació, l'intercanvi, el debat... totes les vies que ens permeten augmentar les nostres competències tant de formació com personals i que ens  permeten adonar-nos de que allò que sabem és una minúscula part del que hi ha i del que podem i que sempre és motivador continuar caminant aquest camí tant enigmàtic i sorpresiu... ho va dir un dels joves:  Cal que ens ensenyin a pensar ( que jo diria, cal ensenyar i aprendre a pensar, cal atrevir-se sense por al conflicte que genera el saber). I en aquest camí és on veig possible que hom descobreixi quin és el llenguatge propi i el valor de la pròpia existència.
Gràcies per que varem fer un debat més.

Crònica del 5è debat: la Ciutadania Creativa

Aquest debat es va caracteritzar per l’assistència de molta joventut, que són un reflex de l’estudiantat de batxillerat artístic i que van venir incitats i acompanyats per la Iolanda. En total 17 persones, 6 d’elles joveníssimes, de les quals i amb les quals podem compartir aprenentatges. Gràcies per la vostra assistència!!!
Resulta curiós que les consideracions que es tenen sobre aquelles persones que es volen dedicar professionalment a l’àmbit de l’art i la cultura, han canviat molt poc en molts anys... la pregunta que se’ns planteja és si la manca de creativitat està relacionada directament amb la manera en que ens afecten aquestes crítiques o no.

La creativitat basada en la cultura està relacionada amb la capacitat i la necessitat de cada una de les persones de:
- socialitzar-se,
- tractar temes recurrents,
- activar-se i sobretot pro-activar-se,
- rebre una educació que sigui, a la vegada, creativa: que no marqui continguts sinó que acompanyi en les descobertes,
- potenciar camins de canvi,
- imaginar noves solucions per als problemes que es plantegen,
- problematitzar,
- garantir la llibertat creativa i les llibertats en general,
- potenciar totes les emocions que suposa l’acte de crear,
- pensar-se i repensar-se per potenciar la creativitat personal.
- comprometre’s.

PREGUNTES QUE ENS AGRADARIA QUE ENS/ US CONTESTÉSSIU:
1.- Quin grau d’importància té la creativitat per tu ?
2.- Quina potencia d’eina transformadora té?
3.- Per què hem de ser ciutadania creativa?

Gràcies per la vostra assistència i per les respostes, la propera cita el dimarts 13 de març... amb una proposta de la Maite: La perspectiva de gènere en el món de l’art i la cultura.


dimarts, 14 de febrer del 2012

núm 5: CIUTADANIA CREATIVA

Us esperem en aquest nou debat del segon dimarts del mes de Febrer.
Al darrer escorxadebat+ vam decidir que el tema per aquest seria la CIUTADANIA CREATIVA.
Així que comenceu a rumiar que és el que hem de fer com a ciutadans i ciutadanes per a que tots els temes relacionats amb les arts i la cultura comencin a adquirir rellevància, i més en un moment en que s'està treient a les arts la categoria de titulació superior!!
EL DEBAT PROMET ESTAR ESCALFADET UN ALTRE COP !!!