Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 20 de desembre del 2011

ELS MERCATS ... ¿Hacia un futuro sin cultura?

Cuando todo es hipermercado, el arte se convierte en un foco de inversión más. Como tal, ha de ser publicitado de la manera más eficaz, tanto desde las propias instituciones como desde las empresas privadas. Asimismo, tal consideración de producto, tiñe a la obra de arte con una pátina de valores excluyentes, o sea, valores explícitos e implícitos de exclusividad.
Ese aspecto cuantitativo de la obra de arte (ese valor comercial), denota en una serie de facetas que constituyen su calidad y que, por tanto, generan interés. El éxito de la obra de arte, tanto si es actual como si no, estará determinado por la confluencia y consenso de una serie de factores, esto es, por una fórmula que, pese a la vanidosa negativa de los expertos en mercadotecnia, siempre suele ser infalible. Así, una gran exposición es tal en tanto que su éxito público está garantizado por esa serie de cocientes.
LEWIS LAVOIE - UNINT MOLTES OBRES D'ARTISTES
Arte y cultura
Pero dado los tiempos que corren, sabido y superado ya el recetario del éxito, cabe indagar en el valor neto del resultado, o lo que es lo mismo, cabe pensar qué lugar ocupa ese éxito. Ante la sobreabundancia de eventos relacionados con la palabra arte y con la palabra cultura, el espectador común se siente abrumado. Por su parte, el visitante de museos entiende que ya no se trata de buscar obras de arte, sino de buscar discursos expositivos que, sin ser novedosos, cuenten algo que suscite su interés particular. Hasta ahora y como siempre, el contenido del simulacro, la obra de arte, ha sobrevivido situada en el umbral de la risa o la seriedad.
El egocentrismo de artistas y críticos (y demás secuaces) ha querido que la habitual contemplación de cuadros o esculturas (fundamentalmente en las grandes instituciones) no sea otra cosa que un discurso, una articulación más o menos lógica y más o menos coherente de ideas propias. La asunción, en definitiva, de una idea centrípeta de las artes como una parte más del reloj social, con la cual se hace política y se genera riqueza.
Por su parte, la prensa cultural, especializada en promover el lado más nefasto del espectáculo, ha vulgarizado el arte hasta convertirlo en un dolo indigesto, sostenido por explicaciones grandilocuentes o sucintas, que no hacen otra que cosa que uniformar a muchos lectores que, aún hoy, creen que los cuadros están pintados con ideas o forjados bajo una serie de nobles y elevadísimos absolutos, cuando en realidad, están elaborados a partir de necesidades estrictamente fisiológicas. Quizá la tarea inmediata de todo el entramado del arte y de todos sus sabios, sea declarar que no hay plan oculto.  
¿Hacia un futuro sin cultura?
La desconfianza hacia las nuevas tecnologías ha desaparecido y el ejercicio de hiperrealidad ha normalizado el discurso estético, aunque no todas sus posibles connotaciones. Y aunque el arte ya no explica nada, sí sigue implicando a los sentidos, razón por la cual podrá ser exhibido en comedores, letrinas y dormitorios. Todos lugares aptos tanto para la lectura como para la expresión gráfica. Renunciadas las glorificaciones, habrá que estar atentos a todo eso que sucede en expresiones efímeras, desde las más escatológicas y burdas, hasta otras algo menos viscerales.
Los museos han entrado ya en un híbrido que se conoce con el nombre de turismo cultural. La guía turística, desvirtuada suerte de 'el grand tour' que irrumpió con fuerza en los albores de la Edad Contemporánea, acaba presentando los museos como grandes cajas de joyas, una escala más en el tocador. Por contra, muchos equipos de curadores e historiadores del arte sin voz pública ni reconocimiento, trabajan de manera incesante en la otra cara de la moneda. Un Estado oderno ha de garantizar la democratización de la cultura, pero la difusión de contenidos no debería suponer una vulgarización masiva de productos.
Por otro lado, los programas educativos (tanto de enseñanza primaria como secundaria) carecen de competencias sólidas relativas a la educación por medio del arte, formando meros consumidores. No se potencian ni contemplan en los currícula las aptitudes estéticas de los estudiantes, como tampoco se fomenta un estudio coherente sobre ellas.
Consagrada la norma de la seducción, la intimidad terminará por revelarnos con qué sensación nos quedamos. Mientras tanto, seguiremos haciendo literatura barata y esperando, ávidamente, que una mente lúcida suelte una estruendosa carcajada en medio de un museo.
Lunes, 19 de Diciembre de 2011 17:53 Víctor Novoa

divendres, 16 de desembre del 2011

NO ME DES GUERRA - MAJA PRODUCCIONS



Aquí us deixem una vídeoproducció de MAJA PRODUCCIONS per desitjar-vos que passeu unes BONES FESTES...
Anirem informant si no ens veiem !!

dijous, 15 de desembre del 2011

Anem fent camí

Ja en portem tres, d'escorxadebats+, i la cosa s'escalfa. Amb l'emoció d'estar generant un cos conceptual... el que en diuen un imaginari, anem fent més del que ens pensem, sens dubte.
En el decurs de les tres trobades hem repassat conceptes ben abstractes però que, paradoxalment, ens han permès situar el debat, generar noves concepcions i, d'alguna manera, anar construint aquest imaginari, aquesta coincidència en la vibració d'ona que ens permet mantenir les diferències i, a l'hora, centrar el debat.
I ara arriba la propera trobada amb més expectació doncs ja ha passat el que havia de passar: que el propi grup proposi la temàtica de la propera trobada.. i a sobre tornant a les trinxeres! Parlarem de la " Bombolla cultural"... ja s'havia parlat en aquests termes?... un bon inici d'any, sens dubte.

dimecres, 14 de desembre del 2011

CRÒNICA DEL 3r DEBAT


Cada cop som més persones al debat i cada cop venen més persones que participen com a simples espectadores, però entenem que també estan preocupades per la situació actual de la cultura, i l'educació... I AIXÒ ENS MOLA!!!
Ahir a l’escorxadebat+ es van dir moltes coses interessants, 17 persones debatent sobre el paper de les persones dins del món de l’art i de la creació donen per molt... la més interessants de totes, per mi, és que estem creant un marc teòric comú sobre els conceptes de Cultura, Art i Creació... segons el sentir del Jaume potser fins i tot massa comú, massa endogàmic... El cert és que vam arribar com a una mena de definició de que aquelles persones que es dediquen al món de la creació, un cop superades coses com la temporalitat de l’art, els diversos moviments artístics, les modes, la sacralització de l’obra d’art, o els motius econòmics de la producció artística... el que busquen és, com algú va apuntar que deia Joan Margarit, “la perdurabilitat en el temps” però que això només es pot fer si l’art i la cultura tenen a veure amb el fet de comunicar emocions:
1-      les emocions que sent l’artista en crear, interpretar o, senzillament, executar i
2-      les que sent l’espectadora o espectador que contempla, escolta o percep aquella “obra d’art”
per tant tot es basa en una relació molt més directa... independentment de que la raó per la qual l’artista es “posa en contacte” amb el públic estigui mediatitzada per una motxilla o bagatge cultural (molt ampli o no tant ampli), o que estigui mediatitzada per l’opinió d’uns preceptors, que encara no hem descobert qui poden ser més enlla de la persona mateixa que mira, escolta, o percep l’obra d’art. 
Un deure que encara tenim per fer, segons la Pilar, i que no és una qüestió només de les persones dedicades al món de l’art pròpiament dit (sigui la branca que sigui) sinó de tota la societat... és aconseguir despertar l’espurna de la inquietud per l’art i per la cultura a tothom des de la infància, de manera que sigui la mateixa societat en la que totes les persones estem immerses, la que faci de preceptora, la que demani com a bé/prioritat aquest art i aquesta cultura... i això només es podrà dur a terme si aconseguim emocionar-nos en tot allò que fem...
I CADA VEGADA ESTEM CONSTRUINT
UNA MIRADA MÉS POLIÈDRICA.

divendres, 9 de desembre del 2011

ESCORXADEBAT+ núm 3 // ARTISTES??

El proper dimarts dia 13 tenim el següent escorxadebat+, en el que parlarem del paper dels i les artistes... o és millor que els diguem creadores i creadors?... El debat està servit, i no només això... quin és el paper de les i els artistes en la cultura actual ???
Per anar pensant:
ENCARA QUE NOMÉS A ALGUNES PERSONES SE'LS DÓNA EL TÍTOL D'ARTISTES, LA VERITAT ÉS QUE TOTHOM SOM, SUBSTANCIALMENT, ARTISTES... (Augusto Boal)

dissabte, 19 de novembre del 2011

Reflexions... sobre els "egos"

Després de tants anys de voltar per aquí i per allà, després d'estar uns dies tancada assajant i creant amb persones tan increïbles com les VACA, després de que el Jaume m'informi de lo meravellós del curs amb L'Héctor Aristizábal, després d'haver tingut l'oportunitat de fer una xerrada amb Virginia Imaz... després de pensar i reflexionar... crec que estem fent quelcom important. Si els Escorxadebats sorgeixen amb la voluntat de generar pensament i tenen públic és que és el moment. Alguna cosa es mou a la ciutat, existeix una pulsió que es teixeix des del pensament (d'on no hauria d'haver fugit mai). És en aquesta circumstància que recupero Shiva quan assegura: "L'art ha de ser un testimoni quotidià de la noviolència com a poder ". Voldria saber més sobre tot el que va aportar Aristizábal però crec que he aprés que un dels camins vers la generositat de la creació és justament la deconstrucció del posicionament egòtic per tal de poder fer una mirada molt més enllà, molt més quàntica (si em permeteu l'expressió). Vull fer una aportació a aquesta visió transcendent de la pròpia creació tot sugerint-vos que, si podeu, llegiu el llibre " Bienaventurados" de Maria Zambrano. Tant de bo us faci gaudir. A mi m'ha regalat hores increïbles. Continuem endavant!.

dimecres, 9 de novembre del 2011

ESCORXADEBAT+ 2 - CRÒNICA

Ahir vam ser més poquets (la Maite estava postrada al llit i com que no té twitter no ens va poder seguir), i el debat va ser candent, ja que vam començar parlant de la notícia del dia: la dimissió en bloc dels membres del CONCA... moltes coses a dir: la crisi, la situació de la cultura en relació a les retallades.. quin paper està jugant l'administració pública?
Alguns dels conceptes que van sortir és que estem vivint una crisi programada, una maniobra de "desculturització" que està afectant al sector de la cultura i de les arts, i que ens afecta més perquè havíem agafat una postura massa còmoda, massa "subvencionista".
Ens segueix per twitter encara més gent i ens adonem que plataformaxcultura a Mallorca i espectadoresenacción del Teatro de la Abadía estan fent el mateix, això vol dir que la gent comencem a moure'ns, el que passa és que, com deia el Ritxi, ens ajuntem els pobres amb els pobres...

Després passem al tema de l'art... i fem un recompte de QUÈ ÉS ALLÒ QUE COMPTA EN L'ART ?
Us deixo les etiquetes que van sorgir:
1- Emoció                 
2- Repercussió          
3- Record
4- Lluita                    
5- Compromís           
6- Il·lusió
7- Memòria              
8- Creativitat              
9- Gaudi
10- Comunicar         
11- Personal              
12- Diàleg Social
13- Transmetre        
14- Pensament           
15- Interacció
16- Transformar       
17- Obrir la ment       
18- Imaginació
19- Veritat               
20- Democràcia
Hi esteu d'acord ? Alguna més que voldríeu afegir?

divendres, 14 d’octubre del 2011

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA CULTURA

Estem en bona sintonia!!!... la idea ha cuallat en 14 persones, més dues que (a part de donar-nos un gran suport i deixar-nos okupar les instal·lacions) no paraven de difondre l'estat del debat pel twitter, piulaven (ocellets!) i ens anaven retransmetent allò que opinaven els piuladors que estaven a l'altra banda: Olot, Barcelona, el llit...

Us deixem algunes de les coses que es van dir en el Primer Debat, que pretenia crear un Marc Teòric sobre la Cultura, així en general... (properament farem una reflexió més elaborada que ens permeti seguir debatint).

"La cultura és el filtre de la nostra percepció del món" (Jaume Rutllant)
"Jo comparo la Cultura amb la vitrina de les vitamines, segons l'ús que en faig em curen o m'intoxiquen." (Marc Torrent)
"La cultura és una forma de comunicació de l'individu amb el col·lectiu i del col·lectiu amb l'individu." (David Gil)
"Amb les vaques grasses, el poder ha frivolitzat amb la cultura i ara, amb les vaques magres, li fa molta por." (Pep Fargues-piulador)

I la que jo trobo més divertida...

"En temes de cultura, podríem dir que cada persona tenim un cul, la suma de tots els culs fa la Cultura." (Marta Guiu)

dijous, 13 d’octubre del 2011

..quina il.lusió

.. i tal i com succeixen les coses importants, sense donar-los-hi importància... ja hem començat. 
Quatre línies per a fer una petita reflexió. 
Persones parlant, debatint, reflexionant, qüestionant, off line i on line... 
El pensament sense límit tot exercint diverses complaences: la llibertat, la pertinença, el plaer i la companyia... 
Escorxant-nos des del respecte i la complicitat....

dimecres, 28 de setembre del 2011

COMENÇA EL DIA 11 D'OCTUBRE

El dimarts 11 d'octubre comença aquesta nova iniciativa. No hi falteu !!!

dimecres, 24 d’agost del 2011

Reflexions a partir dels 42...graus

Visionant la ponència d'en Jaume Colomer hom pot reflexionar al voltant de diversos aspectes de gran importància. Vull resaltar-ne un que em sembla fonamental: Antonio Ariño, al seu llibre " Prácticas culturales en España desde los años 60 hasta la actualidad". Ariel 2010, assegura que les pràctiques socials són un reflex de les diferències socials. Si és cert que les arts fonamenten els seus llenguatges en una estereotipia resultant de molts factors, entre ells la tradició..., quina és la responsabilitat de les persones que es dediquen a les arts o que n'estan vinculades d'una manera o una altra en la generació d'una realitat igualitària? Quin és el nostre grau de capacitació en aquest sentit?... Maria Josep Ragué assegura que un camí explorable és el que crea personatges i no models. Jill Dolan (citada a AUSTIN, Gayle; " Feminist Theries for Dramatic Criticism. University of Michigan Press. Berkeley 1990) defineix l'escena com a mirall de la vida real però, assegura, des de la perspectiva femenina el mirall teatral és un marc vuit )...

dimarts, 16 d’agost del 2011

Els públics de la cultura: Jaume Colomer

Els públics de la cultura: Video de la ponencia de Jaume Colomer: "Los públic...: "Video de la ponencia de Jaume Colomer, 'Los públicos de la Cultura', en el V Seminario Internacional del Observatorio Cultural del Proyecto ..."

dissabte, 13 d’agost del 2011

Ja som més!!!

És emocionant veure com, tot just neix un projecte, hi ha persones interessades. Tant de bo entre totes i tots ens regalem el plaer de la implicació i la sabiesa per gaudir del fet de generar opinió, pensament... ens ho mereixem!!

divendres, 12 d’agost del 2011

A de... ART

Erté: Romain de Tirtoff, en rus: Roman Petrovich Tyrtov (Роман Петрович Тыртов), més conegut com Erté (per la pronunciació en  francès de les seves inicials, R.T.) (San Petersburg, 23 de novembre de 1892 - París, 21 d’abril de 1990) fou pintor, il·lustrador, dissenyador, escenògraf i modisto rus nacionalitzat francès. D’estil art déco, amb certes reminiscències del modernisme, la seva obra es va caracteritzar per un gust estilitzat i elegant, decoratiu i ornamental. Va dissenyar moda, joieria, arts gràfiques, decoració interior i vestuari i escenografia per  a cine, teatre i òpera.

NO TENIM RES A LA NEVERA

Erem així el 1969

CADA SEGON DIMARTS DE MES !!!

El SEGON DIMARTS de cada mes, de 20 a 22 hores, hi haurà els que hem anomenat ESCORXADEBATS... reunions obertes en les quals parlarem de l'estat de la cultura, de les arts, del retorn social que provoquem la gent que ens dediquem al sector (en sentit ampli).
De tant en tant, convidarem a persones d'altres sectors, per a que ens expliquin com veuen i pensen el tema des del punt de vista de la seva professió...

QUÈ BUSQUEM?

Potser una de les coses més crues de la crisi que estem vivint és que s’estan buidant de valor paraules com compromís, confiança… i moltes altres en les quals totes les persones que ens dediquem al món de les arts i de la cultura continuem creient, i potser volem defensar encara més.
Per què parlem de defensar? Perquè la cultura pública i democràtica, (junt amb l’Ensenyament i la Sanitat públics i democràtics), és un dels paràmetres en els que més creiem les i els professionals que treballem en el sector.
D’un temps ença les i els artistes d’arreu, tant individualment com en col·lectius estem adaptant la nostra feina a la nova situació crítica que ens toca viure, i ho fem amb el mateix rigor i defensant la mateixa qualitat que sempre perquè creiem que la cultura és, i ha de continuar sent, una font d’opinió diversa, de riquesa social, política i -en definitiva- també econòmica. Però la paraula “cultura” ve de “conrear”, “cultivar”; però allò que es conrea no són diners sinó pensament, coneixement i totes aquelles facultats que ens fan més humans i més civilitzats.
Amb aquest grup de reflexió ARTSENSEPAPERS pretenem generar un debat social i cultural entorn de l’art i les altres disciplines que, d’una manera o altra, afecten al món de la cultura; un debat que serà acollit per les instal·lacions del Teatre de l’Escorxador de Lleida, i que, a la llarga, ha de tenir un retorn sobre la societat, fent que des de tots els àmbits, es pugui accedir a la feina i a les creacions de tota la gent lleidatana que es dedica – professionalment o de manera afeccionada – al món de les arts.

dimecres, 20 de juliol del 2011

PRESENTACIÓ

Iniciem aquest projecte arrel de la trobada de 2 "artistes" tot i que la idea és qüestionar-nos aquesta consideració, i amb el recolzament del teatre de l'Escorxador que, de moment, acollirà aquest grup de reflexió que volem formar per parlar de temes com l'art i la cultura a la nostra ciutat.