Ciutadania creativa... la propera cita

El proper dimarts 14 de febrer... ciutadania creativa.... Aquest tema m'està donant molt i molt que pensar. Estic cercant exemples i, oh sorpresa, n'hi ha més dels que esperava... el que em fa pensar que potser aquestes accions no han estat publicitades...  Podem trobar les raons d'aquesta invisibilització en el funcionament mateix del motor de la bombolla cultural? Realment la monopolització del món cultural, pas previ i necessari per a crear una bombolla, és la base d'aquesta manca de reconeixement de la tasca de molta ciutadania creativa que aconsegueix fer de l'entorn i la quotidianitat una obra d'art?

En fí, ens trobem el 14 per parlar-ne... jo continuo donant voltes al cap.

CCLABS ciudadania creativa

El teatre i els 7 pecats capitals - JORDI COCA

FONT - Teatralnet 14/01/2012.
L'associació DebatArts, formada per professionals de les arts escèniques de tot Catalunya amb l'objectiu de fer pinya davant de les reiterades, constants i greus irregularitats que pateix l'entorn laboral dels artistes, emprèn un nou any amb una proposta molt atractiva i original que debatrà sobre teatre però descobrint a cada xerrada la relació existent –o que veu l'autor- entre el teatre i un pecat capital.
Es tracta d'un cicle de conferències agrupades sota el títol de El teatre i els Set pecats Capitals. Estan programades de gener a juliol i seran pronunciades per diverses personalitats de l'àmbit del teatre que hi col•laboren de manera desinteressada.
La primera d'aquestes conferències tindrà lloc aquest dilluns dia 16 a càrrec de Jordi Coca, que dissertarà sobre El teatre i la ira. La cita és a l'Espai Mallorca (Carme, 55).

Les properes conferències, de les que anirem anunciant l'ordre del calendari que s'adaptarà a l'agenda dels ponents, són aquestes:
El teatre i la luxúria, per Santi Fondevila
El teatre i la supèrbia, per José Sanchis Sinisterra
El teatre i l'enveja, per Joan Ollé
El teatre i la gola, per Pere Planella
El teatre i la peresa, per Iago Pericot
El teatre i l'avarícia, per Guillem J. Graells

Avancem, però, que totes seran en dilluns i que la propera serà el 13 de febrer.

La comissió de DebatArts, formada per Antoni Alcalde, Xavier Serrat, Enric Cervera, Ignasi Roda, Martha Carbonell i Jaume Nadal, ens fa saber la seva satisfacció per l'interès que desperta l'associació entre els professionals més joves: Aquests creadors/es han manifestat la seva voluntat de participar de manera activa en les activitats de DebatArts i han adquirit el compromís fer comprendre als seus companys/es de generació que ja és el moment de PERDRE LA POR, superar l'instint individualista, donar la cara i col•laborar a corregir les nefastes polítiques culturals que estan vigents, explica, en un comunicat.

L'Associació proposa també als seus membres agregar-se a la secció IndignArts.
Més informació o contacte: a debatarts@ debatarts.cat o al bloc debatarts

SOLUCIONS VALENTES PELS SECTORS CULTURALS A CATALUNYA

AQUÍ US DEIXO AQUEST ARTICLE DEL BLOC DE TONI GONZÁLEZ http://www.culturaespolitica.com/ 

Aquests dies m’ha cridat l’atenció la noticia apareguda al Periòdic i a l’Ara que portava per titular “s’aprova la finestreta única de subvencions per a la cultura”. Bé, aquest no deixa de ser un tema que ja camina sol una vegada aprovada la llei Òmnibus al Parlament de Catalunya. Però, el que m’ha sobtat ha estat el to i els arguments utilitzats per donar la notícia. En realitat els periodistes no han fet més que reproduir la nota de premsa del Departament de Cultura Generalitat.

Que la llei Omnibus vulgui identificar la cultura amb mercaderies i als artistes amb els empresaris ja no és cap novetat. El pas endavant que dóna el Departament de Cultura és considerar l’eficàcia de la seva labor atenent únicament criteris d’estalvi econòmic en la tramitació i valoració dels ajuts a la cultura.

Per suposat, em sembla molt apropiat que l’administració pública estalviï però, del Department que ha de vetllar pel desenvolupament cultural del país espero molt més i no únicament que m’expliqui que un expedient costava tramitar 365€ i ara valdrà 180€. Necessito que el Departament de Cultura doni valor a la cultura pel que representa en el desenvolupament humà dels ciutadans i no quant estalviaran aquests ciutadans. Per això ja està el Departament d’Economia i Coneixement. D’igual manera no necessito que em digui quanta cultura el país exportarà, ja que això ho fa el Departament d’Empresa i Ocupació. Si a Cultura no són capaços de parlar en termes de política cultural i han d’utilitzar els mateixos discursos que altres Departaments de la Generalitat, l’estalvi més importat que poden aconseguir és, simplement, tancar.

Les noves lleis, reglaments i estatuts no diuen res de quina cultura es vol per a Catalunya, ni quina estructura creativa, productiva i de distribució o exhibició seria la més idònia pel teixit cultural. Encara més, no aporten iniciatives per disminuir l’impacte que en el sectors culturals està tenint la crisi econòmica.

Per que no hem d’oblidar en cap moment que la crisis i les retallades estan fent desaparèixer una part important de les estructures culturals d’aquest país. Principalment petites, mitjanes empreses culturals i artistes individuals, estan patint la crisis amb una força mai vista anteriorment. Quina és la reacció de l’administració pública? Quins plans tenen per acompanyar els sector culturals a afrontar la crisis? ICIC, ICEC, CoNCA, OSIC, sigles i més sigles apareixen i desapareixen, però és realment una qüestió d’estructures administratives?

Calen discursos culturals valents, una revisió de les polítiques de les administracions públiques i adaptar-les als temps “reals”. Seria molt dur constatar que s’està deixant que el sector cultural caigui pel seu propi pes sense fer cap esforç per salvar-lo, reconvertir-lo o repensar-lo. En aquests moments s’han de reinventar importants àrees dels sectors culturals catalans i és necessari que les administracions públiques prioritzin l’acompanyament i col•laboració en aquests processos. Es urgent que persones, discursos i programes siguin capaços de liderar la reconversió per conduir derives fatals del sector cultural a Catalunya. S’ha de diagnosticar on la crisis està tenint un major impacte, definir les raons directes, quantificar l’impacte, analitzar alternatives i posar mitjans per assessorar, ajudar i guiar processos de reconversió individualitzats i sectorials.  La continuació d’aquesta inactivitat serà nefasta pel país ja que es corre el risc de perdre la part més sensible de la producció cultural, cosa que no farà més que hipotecar el futur de la cultura de Catalunya.

EM PREGUNTO...

Em pregunto quin sentit té, posar-se a fer debats sobre l'estat de la cultura quan, en arribar a les causes que ens han portat a la situació que estem, tots callem i atorguem el do de fer les coses ben fetes a les persones que han fet una política i una gestió nefasta dels recursos ?

jo i la meva discòrdia intel·lectual

Està clar que tota la ciutadania en som directament responsables, perquè hem escollit uns representants que -ENTRE ALTRES COSES- usen cotxes oficials per anar a l'òpera mentre nosaltres feines tenim per poder pagar unes entrades per a espectacles que voldriem veure i no podem... però cal alliberar aquestes persones (que estan en un estatus econòmic i de poder superior) de la situació en la que ens trobem i fustigar-nos? O cal començar a defenestrar totes aquelles persones que no tenen una qualitat de gestió dels recursos culturals, igual que ells defenestres aquells i aquelles artistes que no tenen un "BON PRODUCTE CULTURAL"???

CRÒNICA DEL 4art DEBAT

NOIS I NOIES, COM DÓNA DE SI LA BOMBOLLA CULTURAL... !!!

Com si giréssim al voltant de la superfície relliscosa d'una bombolla de sabó, la bombolla cultural ens ha fet parlar de temes com la creació indiscriminada d'equipaments que s'han convertit en economies improductives (a curt termini), de produccions culturals que no s'han regit pel mercat i que han fet que el suministre de diners pugués ser mercantilista, mal distribuit i fins i tot en alguns casos especulatiu... BON COMENÇAMENT PER AQUEST DEBAT AMB 20 PERSONES... Continuem sumant!!

Quan es parla d'indústries culturals que produeixen "bens intangibles" a moltes persones ens salta l'alarma i és que comença un joc en el que no tothom hi es comptat....

Amb la situació de bonansa ens hem cregut (o ens han fet creure) necessitats que no existien, més cotxes i més bons, més cases i més grans, més cultura i més... què?... ¿Tot és prou dolent com per posar-ho dins del mateix sac ????

Quan es planteja la meravella de jugar a fer bombolles com un joc de criatures que ens ha de deixar entusiasmats, es perd de vista que aquest joc (ja en la més innocent i tendra infància) acaba provocant moltes desil·lusions i molta competitivitat i és que no pensem que igual algú fa la bombollá més grossa i això ens fa ràbia, que arriba un moment que s'acaba el sabó i això també ens fa ràbia, i que sempre-sempre les bombolles acaben explotant...

El problema que jo hi veig a tot això és que des del patrocini de la CULTURA OFICIAL fet per les administracions ens fan creure (i nosaltres hi juguem, igual que quan érem criatures jugàvem amb les bombolles) que hi ha una cultura que és millor que una altra i això és lo preocupant perquè provoca un desequilibri de les necessitats reals de cultura... No deixa de ser curiós que un professor i un poeta manifestin que són persones externes al món de la cultura... què passa doncs amb un encofrador o una xarcutera????

Una de les coses que vaig trobar més encertades va ser la següent afirmació "EL VALOR EL MARCA EL PÚBLIC", però tot i així només funciona quan el públic ha rebut prou informació per triar el que vol escollir i atorgar valor a determinats "productes culturals"; perquè si en el recorregut només s'ha potenciat un determinat tipus de cultura (i em refereixo a aquella que ens té durant un parell d'hores asseguts en una poltrona, amb la ment en blanc/gris i rebent només la informació -més o menys bona- que ens envien aquelles persones que estan "actuant" per a nosaltres) no estem ni tan sols atorgant valor, senzillament estem assistint com a corderets al sacrifici de l'altar de l'espectacle. I això ens fa, com va dir algú ESTAR ATONTATS !!!... potser sí que tot i viure el present hauríem de revisitar el passat per conèixer els cicles de crisi bonansa que la cultura ha tingut des dels pre-socràtics...

DECÀLEG DE PAUTES QUE PROPOSEM PER COMENÇAR A TRENCAR AMB AQUESTA SITUACIÓ:

1. Millorar la distribució de recursos.

2. Pensar que, en cultura, no tot ha de ser rentable econòmicament parlant, però tampoc no tot ha de ser subvencionable.

3. Planificar millor per augmentar el nivell cultural.

4. Posar coses en comú.

5. Posar imaginació en el món de la cultura si no volem ser "funcionaris encoberts" atrets per l'eròtica del poder.

6. Generar amants de la cultura, cosa que només s'aconsegueix amb una bona educació de base.

7. Rendabilitzar la feina feta i fer-la nostra.

8. Informar i crear inquietud, fer conscients les persones del que està passant.

9. Crear vincles entre totes les persones que ens dediquem al món de la cultura (en sentit ampli).

10. Començar a creure'ns que estem en l'era dels CO's: COmpartir, COl·laborar, COporduir, COfinançar, COdistribuir... COllons !!!

US HI ESPEREM !!!

Demà, DIMARTS dia 10 de GENER

al Vestíbul del TEATRE DE L'ESCORXADOR...

de les 20 h. a les 22 h. aproximadament

la Maite, el Jaume, la Margarida, la Marta, El David, l'altra Marta, l'altre Jaume, la Veronique, el Jordi, l'altre Jordi... i totes les altres persones que ja som habituals dels escorxadebats+

us hi esperarem amb els braços oberts...

i amb moltes ganes de debatre

aquesta nova proposta!!!