Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 15 de febrer del 2012

Un debat més

Cada dia que ens trobem passen coses màgiques. Ahir, per a mi, va ser , a banda del sumatori de grips i d'altres despropòsits físics del personal, tenir l'oportunitat de intercanviar opinions amb gent molt més jove. I com varem fer notar al debat: companyes i companys, hi ha coses que encara no canvien.. i potser no ho faran mai. I dins d'aquest no canviar mai espero que es mantingui aquesta consciència clara de voler-se dedicar a la creació que cal tenir quan hom decideix, de sentir i no tant de pensar, que aquest és el seu camí. Podem considerar que dedicar la pròpia vida a la creació, des de l'àmbit que sigui, és un fet revolucionari en sí mateix per què demana necessàriament una tria pròpia, una reflexió sovint acompanyada d'esforç?
Si això és així, les persones que decidim caminar aquesta senda, què podem oferir? Som diferents? Què podem aportar?. Ahir, al debat es van pronunciar paraules força interessants, al meu parer. " Ciutadania creativa és quan les persones diuen com volen que sigui la seva cultura, persones pro-actives ".  I també es va parlar de la necessitat de la comunicació i la trobada per tal d'unir esforços, de pensar, de debatre.. de posar en qüestió, de provocar el conflicte cognitiu i emocional necessari per donar lloc a l'acció.

Tothom varem estar d'acord en que la condició imprescindible per a la creativitat és la possibilitat d'exercir la llibertat de pensament. Afegiria, si m'ho permeteu, que per a exercir la llibertat de pensament cal la formació, l'intercanvi, el debat... totes les vies que ens permeten augmentar les nostres competències tant de formació com personals i que ens  permeten adonar-nos de que allò que sabem és una minúscula part del que hi ha i del que podem i que sempre és motivador continuar caminant aquest camí tant enigmàtic i sorpresiu... ho va dir un dels joves:  Cal que ens ensenyin a pensar ( que jo diria, cal ensenyar i aprendre a pensar, cal atrevir-se sense por al conflicte que genera el saber). I en aquest camí és on veig possible que hom descobreixi quin és el llenguatge propi i el valor de la pròpia existència.
Gràcies per que varem fer un debat més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada