Amb el títol que li vam posar LA CULTURA NO ES UN LUXE, el debat prometia, i així va ser...
La Marga, la Marta S., el Jordi C., el Jordi V, l'Anna, El Joan A., El Jaume, la Marta G., la Pilar, El Joan B., el Toni, el Jordi P., el David, l'Abigail i el Jaume vam debatre en un nou escenari, amb infusions i bones vibracions el tema. Mes tard se'ns afegeix la Senyora Carme
PRESENTACIÓ DE TITULARS : ja vam explicar que, a partir d'ara, abans de començar tothom podrà aportar un titular -Encara que no estigui relacionat amb el tema!-
1- ON SÓN els programes culturals dels partits polítics per a les properes eleccions?
2- Ah, però tenen programes ?
3- QUÈ ha passat amb les pastangues de Bescanó?
4- La incidència de la por sobre la ciutadania. LA CULTURA DE LA POR.
5- El despertar de la CREATIVITAT.
6- Com podem conciliar Accessibilitat, sostenibilitat professional, i indepèndència intel·lectual en cultura ?
7- Cal pagar per gaudir de qualsevol acte cultural !
8- Com està la llei del mecenatge 2013.
9- La cultura SÍ ÉS un luxe!
10- Ara NO toca parlar de cultura!
11- Cultura per consumir // Cultura per crear !
Un cop fets els titulars i començat el debat (amb algunes incidències degudes a l'entrada i sortida de persones de les diferents sales del teatre) es planteja la següent qüestió: Associem la paraula LUXE a diners ? llavors com encarem el luxe de gaudir de la cultura... i com es pot fer més accessible a tothom ?... Una de les propostes és: COMPARTIR EL RISC PER PART DE TOTES LES PARTS IMPLICADES EN LA PROGRAMACIÓ D'ACTES CULTURALS.
Aconseguir que el preu no sigui una raó d'exclusió... i pensar que una bona part de la creació artística ha de tenir una UTILITAT SOCIAL. La Marta, en aquest aspecte planteja que la cultura si que hauria de ser un LUXE (positiu) quan es parla dels valors que transmet, però mai en el sentit que ens impedeixi accedir-hi.
La mercantilització de la cultura no és viable per al sector privat, i en la discussió de si la cultura és un negoci o és una professió va sorgir que NEG- OCI, és la NEGACiÓ DE L' OCI!
A través del Twitter també ens arribà la consideració de que no hauríem de confondre CULTURA amb ENTRETENIMENT, i que la cultura i l'art estan desprestigiats perquè no s'ensenyen com a necessitats bàsiques perquè no hi ha prou conscienciació. Un apunt que fa el Joan Andreu, és que en èpoques anteriors la situació era molt pitjor, i ara hi ha la por que pugui davallar una altra vegada tot aquest avenç que s'ha aconseguit. Caldria aconseguir, diu el Jordi, que hi hagi "professorat idoni per sostenir la vocació cultural en l'àmbit de l'educació"
Hi ha mecenes que entenen que si puja la qualitat cultural d'un país, pujarà el país i amb ell la ciutadania... les lleis de mecenatge i patrocini oferiran avantatges a les empreses que "inverteixin" en cultura... però és una cosa que sol estar molt relacionada amb l'Oferta i la Demanda, i a la vegada, agreujada perquè l'Oferta la tenim al menjador de casa i per tant no cal sortir a buscar altra cultura.
Relacionada amb la proposta de com estan els programes culturals dels partits polítics està la questió de anar a veure als Nostres Parlamentaris o portar un diputat per "escorxar-lo" en algun debat.
Per al següent debat sorgeix la idea del PERIODISME CULTURAL, com conviu la cultura amb els mitjans (idea que proposa el Joan que també s'encarregarà de la propera cirereta!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada