... Estic perplexa... tinc aquella sensació indefinida i indefinible que
apareix tot just en el moment precís en que hom té la certesa de que una lluita
antiga ha acabat...
Anys i més anys hem estat les dones vindicant i reivindicant que la nostra
idiosincràsia i les nostres necessitats no siguin menystingudes.
Hem sortit al carrer tot demanant ser ciutadanes de ple dret i, per tant,
poder viure en condicions d’igualtat i, ves per on...ho hem aconseguit!!!!
Ha succeït de forma inesperada, sense fer soroll, amb una quietud gairebé
insultant... i amb un procediment certament imaginatiu.
Volem estar en condicions d’igualtat, les dones... i ho hem aconseguit!!!
Ja estem al nivell del màxim reconeixement... des del mes de setembre d’enguany....
Per arribar a la igualtat no es tractava de baixar l’IVA dels tàmpax i de
les compreses, per a que deixessin de ser considerades productes de luxe... es
tractava de considerar que tots els productes de primera necessitat han de
tenir un IVA insostenible. Sí, mercès a aquesta nova lliçó dels nostres
governants, ho hem aconseguit, germanes.... per fi els tàmpax, i les
compreses es cotitzen com la cultura!!!!!
Maite
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada