En començar, el Joan deixa una vela al centre que prové de la mobilització a favor de l'escola pública i de qualitat... l'ha portat encesa des d'allà... i el Jaume aprofita per batejar-nos amb el mot d'ESCORXADEVOTS... (presents que érem el Jordi C, el Jordi P. l'Antoni, la Carme, el Joan, la Marta G, La Marta S. la Marga, el Jaume R. el Jaume B i el David)
TITULARS DEL DIA:
Es celebra el premi Nobel de la "po" a la U.E.
Ha baixat gairebé un 40 % la venda de loteria
El PP es carrega una proposició no de llei de la comissió de cultura al congrés dels Diputats.
A "Sálvame" es feien creus que Espanya no anés a Eurovisió, total per 700.000 Euros.
Madrid es presenta de nou a la candidatura dels JJOO 2020
El Ministre Wert es compara amb un brau, amb el perill que comporta de tallar-li "las dos orejas y el rabo".
Es vol fer una nova llei d'educació però que no millorarà ni mètodes, ni continguts, ni objectius.
TEMA DEL DIA:
Sembla ser que la cultura en els mitjans de comunicació resta aliena a les altres pàgines com si aquestes no fossin part de la cultura...
La gent a la que ens agrada la cultura NO SOM una secta perquè no tothom tenim els mateixos gustos, unes persones tiren cap aquí i les altres cap allà.
D'altra banda, es proposa englovar la cultura dins el terme "diversió" perquè ens diverteix, tot i que a algunes persones la catalogació de cultura com a "entreteniment" els tira enrere.
No és certa la pretensió que els articles de cultura siguin d'opinió i la resta pretenguin una certa objectivitat; llegim el decàleg d'Albert Lladó, l'objectivitat no existeix, quan un escriu representa, i interpretar no és manipular, cal gaudir en positiu de la informació... Veiem-ho en el següent quadre de René Magritte
El més important serà, doncs, conèixer l'ofici i saber molt sobre el tema del que estàs parlant, però una de les coses preocupants (cada vegada més) és que el que s'acaba fent són els titulars on resulta fonamental la matemàtica, és a dir, la quantitat enlloc de la qualitat de l'acte cultural (o de la mena que sigui).
Una altra consideració és que la cultura és intrínsica al gènere humà: si no ens preocupem per donar cultura a les persones, aquestes la prenen, cosa que va molt relacionada amb l'educació, si no s'eduquen les persones, els mitjans (majoritariament la televisió) ho faran per tu; sorgeix llavors la qüestió de com es pot competir (com a creadors- persones amb necessitat de compartir una creació) amb els mitjans que ja tenen el públic guanyat només per existir a tots els menjadors de totes les cases.
Es fa una explicació i és que no s'ha de competir en el sentit clàssic, sinó que cal trobar maneres d'estar present, d'aliar-se, de contraposar-se... I saber si amb el terme "estar present" entenem TRIOMFAR en el sentit de vendre l'ànima al diable/massa de gent o l'entenem com un triomf més discret, sense necessitat de grans multituds.
Es fa una explicació i és que no s'ha de competir en el sentit clàssic, sinó que cal trobar maneres d'estar present, d'aliar-se, de contraposar-se... I saber si amb el terme "estar present" entenem TRIOMFAR en el sentit de vendre l'ànima al diable/massa de gent o l'entenem com un triomf més discret, sense necessitat de grans multituds.
Una consideració important és que "el llindar del mínim sostenible per triomfar" ha crescut al mateix nivell que tot, l'evolució dels diferents mínims ha creat unes diferències molt grans entre l'oferta cultural que fa que quedin poc intersticis per poder formar part de l'espai reservat a les manifestacions culturals, la manera de formar-ne part, és ser molt conscient de què vols i què pots ser i desfensar-ho encara que no sigui devant de multituds.
Dins els mitjans, la majoria d'informacions sobre art i cultura es redueixen a l'agenda i a algunes noticies posteriors a l'acte en qüestió. Es comenta que no hem de perdre de vista que els mitjans tenen un interès econòmic, polític i adoctrinador i que d'això també en depèn la secció de cultura... Cal trobar, tenint en consideració això, la manera de seguir uns bons prescriptors, de convertir-nos en crítics -en el sentit de tenir i defensar un criteri- perquè la voluntat es pot massificar, igual que el criteri. Resulta molt més fàcil NO FER ÚS del sentit crític pel perill de sentir-te exclòs del GRUP/MASSA.
Un altre perill són els HÀBITS, les COSTUMS, que poden fer que no s'obrin noves inquietuds i expectatives en el món de les manifestacions culturals. CAL EDUCAR AQUESTS HÀBITS DE CONSUM DE CULTURA, PERÒ COM? QUI N'ÉS RESPONSABLE???
Entrem de nou en un debat sobre la responsabilitat de les persones que es dediquen al món de l'educació i de la corresponsabilitat dels diferents agents culturals, però com ens n'anem del tema creiem millor deixar-ho per a posteriors debats !
Reconduim el tema parlant del què passa amb el dèficit informatiu quan potser seria possible que causés interés en la ciutadania i aquí incorporem algunes aportacions de Noam Chomsky i de Stuart Hall:
- La construcció selectiva del coneixement social.
- L'inventari d'estils de vida per a que la gent s'hi vegi reflectida i orquestrar-los per a que sonin tots a la vegada.
- Estratègia de la distracció: omplir de coses insignificants la informació perquè les realment importants quedin amagades.
- Crear problemes per poder aplicar després la solució.
- Infantilitzar el públic.
- Usar els registres emocionals enlloc del raonament.
- Provocar la complaença en la mediocritat. Passa per conéixer molt bé les reaccions del públic.
Un cop aquí tanquem la sessió deixant com a tema per al proper debat el Divorci entre Educació i Cultura.
Tanca el Joan amb una cirereta que s'ha de convertir en una peça musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada