Segons deia Diderot: “Els grans actors posseeixen imaginació, tacte subtil i un gust solvent, la seva ocupació bàsica consisteix en observar, reconèixer i imitar.” “I que ens importa si senten o no, si ho ignorem? Qui millor coneix i expressa els signes exteriors, segons el model ideal, aquell es un gran comediant.”
L'actor es qui dóna sentit últim a la lletra escrita, qui estableix les relacions escèniques del personatge amb els altres, qui elabora el seu repertori gestual, en el marc específic d'una posada en escena... però allò que Diderot encara no va establir en tota la seva amplitut actual, és que qui més sent és qui té menys capacitat de demostrar, i que aquells que estructuren amb precisió els seus recursos expresius sense participar dels sentiments del seu personatge és capaç de transmetre'ls amb molta més contundència i eficàcia artística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada