La gent no és conscient del fet d’estar alfabetitzat per als llenguatges visuals.
No em preocupa tant que un text dramàtic sigui molt precís quan un l’està llegint. El fet dramàtic és un altra cosa.
M’interessa molt més que la imatge i el tractament escènics armin una nova parla que comuniqui allò que vull comunicar. Per això investigo en la reunió dels llenguatges per potenciar el discurs humà, i que allò que no arriba a dir la paraula ho completi el llenguatge musical o el visual.
La imatge és el component més important de tot espectacle, perquè (volguem o no) el públic continua anant a “veure” teatre i no a "sentir-lo".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada