PDF Creative economy report 2013
Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament. S’hi demostra la vitalitat d’aquestes iniciatives i el fet que no existeix un únic model d’economia creativa sinó una multitud d’iniciatives independents però interconnectades i dissenyades amb la voluntat d’ampliar les opcions d’elecció dels ciutadans perquè puguin responsabilitzar-se del seu propi desenvolupament, millorar les seves capacitats i estimular la innovació i la creativitat, la qual cosa afavoreix un desenvolupament no només sostenible sinó també transformador.
Segons l’informe, que vol contribuir al disseny d’una nova agenda per al desenvolupament sostenible més enllà del 2015 més ambiciosa i que reconegui el poder de la cultura com a motor i catalitzador per al desenvolupament econòmic, l’economia creativa – que inclou els productes audiovisuals, el disseny, els mitjans de comunicació, les arts escèniques i de l’espectacle, l’edició i les arts visuals – és un dels sectors econòmics que creix amb més rapidesa. S’hi demostra que es tracta d’un sector altament transformador en termes de generació d’ingressos, de creació d’ocupació i de beneficis en exportació, entre 2002 i 2011, les exportacions de béns procedents de l’economia creativa van augmentar una mitjana anual del 12.1% en els països en desenvolupament.
L’informe inclou estudis de casos concrets del sud d’Àsia, Pacífic, Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib finançats per les Nacions Unides i la Unesco que potencien als agents i actors locals perquè siguin els que dissenyin i donin forma als seus propis canals de desenvolupament basats en l’economia creativa. Es tracta de projectes que prioritzen el recolzament a les capacitats de negoci i de gestió d’actors locals o d’iniciatives socials de desenvolupament inclusiu enfocades a les dones i els joves. L’informe reconeix la importància de les intervencions a escala nacional, però s’hi afirma que uns dels reptes actuals radica en la comprensió de les interaccions, especificitats i polítiques locals i afirmen que l’economia creativa s’ha de promoure des de les comunitats, les ciutats i les regions. S’hi identifiquen diversos factors d’èxit com poden ser la capacitat local de desenvolupament, la gestió dels recursos i actius locals pels propis agents de la zona, així com la generació de connexions i fluxos transnacionals. L’informe alerta, però, que una governança encara debilitada a escala local pot frenar l’èxit d’algunes d’aquestes iniciatives. Finalment, l’informe proporciona un rang d’indicadors d’eficàcia i èxit dirigit als polítics local perquè puguin avaluar i potenciar el talent creatiu de les seves comunitats.
S’hi fan deu recomanacions:
1. Reconèixer que, a més a més dels beneficis econòmics, l’economia creativa genera un valor no monetari que contribueix en gran mesura a la consecució d’un desenvolupament sostenible inclusiu i centrat en les persones.
2. Convertir la cultura en un motor i facilitador dels processos de desenvolupament econòmic, social i mediambiental.
3. Descobrir oportunitats a través de la identificació dels actius de l’economia creativa.
4. Millorar els sistemes d’informació i emprendre una recopilació de dades rigorosa com a pas previ imprescindible a l’hora d’adoptar polítiques coherents de desenvolupament.
5. Investigar les connexions entre els sectors formal i informal per elaborar polítiques de desenvolupament de l’economia creativa.
6. Analitzar els factors d’èxit que contribueixen a obrir nous canals per al desenvolupament de l’economia creativa local.
7. Invertir en creativitat, innovació i desenvolupament de les empreses creatives.
8. Invertir en l’augment de capacitats a escala local per potenciar als creadors i empresaris culturals, als funcionaris de l’administració i a les empreses del sector privat.
9. Participar en la cooperació Sur-Sur per facilitar un aprenentatge mutu profitós i fonamentar els programes internacionals per al desenvolupament.
10. Posicionar la cultura en els programes locals de desenvolupament econòmic i social, fins i tot davant prioritats contraposades.