Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 7 de desembre del 2013

EL MEU MILLOR PROJECTE ÉS SEMPRE EL SEGÜENT

La gent no és conscient del fet d’estar alfabetitzat per als llenguatges visuals. 
No em preocupa tant que un text dramàtic sigui molt precís quan un l’està llegint. El fet dramàtic és un altra cosa. 
M’interessa molt més que la imatge i el tractament escènics armin una nova parla que comuniqui allò que vull comunicar. Per això investigo en la reunió dels llenguatges per potenciar el discurs humà, i que allò que no arriba a dir la paraula ho completi el llenguatge musical o el visual. 
La imatge és el component més important de tot espectacle, perquè (volguem o no) el públic continua anant a “veure” teatre i no a "sentir-lo".

L'OFICI D'ACTOR

Segons deia Diderot: “Els grans actors posseeixen imaginació, tacte subtil i un gust solvent, la seva ocupació bàsica consisteix en observar, reconèixer i imitar.” “I que ens importa si senten o no, si ho ignorem? Qui millor coneix i expressa els signes exteriors, segons el model ideal, aquell es un gran comediant.”

L'actor es qui dóna sentit últim a la lletra escrita, qui estableix les relacions escèniques del personatge amb els altres, qui elabora el seu repertori gestual, en el marc específic d'una posada en escena... però allò que Diderot encara no va establir en tota la seva amplitut actual, és que qui més sent és qui té menys capacitat de demostrar, i que aquells que estructuren amb precisió els seus recursos expresius sense participar dels sentiments del seu personatge és capaç de transmetre'ls amb molta més contundència i eficàcia artística.

MOTIVACIÓ

TOT pot constituir una motivació, un indici, que estimuli la nostra imaginació:
· Els colors d’un anunci
· Una música que hem sentit
· El caminar d’una persona
· La veu i la manera de parlar d’algú
· Un sentiment que hem descobert
· Una sensació que hem notat
· Una atmosfera en la que ens hem trobat
I així fins a milions de possibilitats, el que cal fer es fixar-s’hi, analitzar com són i intentar reproduir-les.
Saber escoltar, observar, recordar i intuir, són arts que més que aprendre, hem d’entrenar.
Només són una conseqüència directa del contacte que tenim amb la nostra realitat més propera. El viatge que hem de realitzar es basa en tenir tots els sentits atents a la decisió de desvetllar aquesta realitat, de poder reflectir i fer transcendir tots els detalls per desprès poder-la convertir en una part del nostre art interpretatiu. Però, com qualsevol art, no n’hi ha prou amb la intenció, s’ha de combinar amb la disciplina, la tenacitat, la capacitat i els coneixements…

INTERPRETAR

Definicions del Diccionari General de la Llengua Catalana:
INTERPRETACIÓ: Acció d’interpretar
INTERPRETAR: Explicar (allò que un text té d’obscur, d’ambigu), donar (a una cosa) tal o tal significació; prendre’s (allò que diu o fa algú) de tal o tal manera.
INTÈRPRET: Que interpreta. Persona que serveix per explicar en una llengua que hom entén allò que un altre diu en una llengua que hom no entén // Persona que té per ofici traduir d’una llengua a una altra.
Allò que serveix per donar a conèixer els afectes, les intencions etc... de l’ànim.

L'ACTRIU - L'ACTOR

L'actriu - l'actor entesos com "la persona que fa accions" ho és tot en el teatre, però donada la multitud de signes que produeix damunt de l’escenari, comprendre-la no és una tasca senzilla…Perquè l’actor és, al mateix temps, productor i producte en el camp dels signes, és el pintor i la seva tela, l’escultor, el seu model i la seva obra, l’instrument i l’instrumentista… I és el mestre de la paraula que es diu de mentida mentre que d’ell s’espera que sigui completament sincer, que digui la veritat damunt de l’escenari.

ARTÈRIA TEATRAL

Fa uns quants anys (més concretament el 2009) iniciava un blog anomenat artèria teatral, on volia obrir fòrums de discussió sobre les arts en general; després amb la Maite vam iniciar els debats a l'escorxador i tot es va fer una mica més realitat…

Coses que passen: per no recordar la contrasenya no he pogut editar de nou en aquell blog, així que us vaig deixant algunes de les reflexions que hi havia allà en aquest…

ARTÈRIA: Cada un dels vasos que porten la sang des del cor fins a la resta de parts del cos. L' Artèria Teatral, tot i la seva difícil pronunciació, vol ser un referent per a tots aquells que vulguin aprofondir en l'art de la interpretació teatral com a fet expressiu i comunicatiu amb el públic. Vol portar la sang del cor de l'escenari, cap a la resta de parts del món de l'espectacle, actors i actrius, públic, gent del món de la producció, representació i contractació… totes les parts del cos de l'espectacle…



divendres, 6 de desembre del 2013

INFORME SOBRE L'ECONOMIA CREATIVA 2013

PDF Creative economy report 2013

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament. S’hi demostra la vitalitat d’aquestes iniciatives i el fet que no existeix un únic model d’economia creativa sinó una multitud d’iniciatives independents però interconnectades i dissenyades amb la voluntat d’ampliar les opcions d’elecció dels ciutadans perquè puguin responsabilitzar-se del seu propi desenvolupament, millorar les seves capacitats i estimular la innovació i la creativitat, la qual cosa afavoreix un desenvolupament no només sostenible sinó també transformador.

Segons l’informe, que vol contribuir al disseny d’una nova agenda per al desenvolupament sostenible més enllà del 2015 més ambiciosa i que reconegui el poder de la cultura com a motor i catalitzador per al desenvolupament econòmic, l’economia creativa – que inclou els productes audiovisuals, el disseny, els mitjans de comunicació, les arts escèniques i de l’espectacle, l’edició i les arts visuals – és un dels sectors econòmics que creix amb més rapidesa. S’hi demostra que es tracta d’un sector altament transformador en termes de generació d’ingressos, de creació d’ocupació i de beneficis en exportació, entre 2002 i 2011, les exportacions de béns procedents de l’economia creativa van augmentar una mitjana anual del 12.1% en els països en desenvolupament.

L’informe inclou estudis de casos concrets del sud d’Àsia, Pacífic, Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib finançats per les Nacions Unides i la Unesco que potencien als agents i actors locals perquè siguin els que dissenyin i donin forma als seus propis canals de desenvolupament basats en l’economia creativa. Es tracta de projectes que prioritzen el recolzament a les capacitats de negoci i de gestió d’actors locals o d’iniciatives socials de desenvolupament inclusiu enfocades a les dones i els joves. L’informe reconeix la importància de les intervencions a escala nacional, però s’hi afirma que uns dels reptes actuals radica en la comprensió de les interaccions, especificitats i polítiques locals i afirmen que l’economia creativa s’ha de promoure des de les comunitats, les ciutats i les regions. S’hi identifiquen diversos factors d’èxit com poden ser la capacitat local de desenvolupament, la gestió dels recursos i actius locals pels propis agents de la zona, així com la generació de connexions i fluxos transnacionals. L’informe alerta, però, que una governança encara debilitada a escala local pot frenar l’èxit d’algunes d’aquestes iniciatives. Finalment, l’informe proporciona un rang d’indicadors d’eficàcia i èxit dirigit als polítics local perquè puguin avaluar i potenciar el talent creatiu de les seves comunitats.

S’hi fan deu recomanacions:
1. Reconèixer que, a més a més dels beneficis econòmics, l’economia creativa genera un valor no monetari que contribueix en gran mesura a la consecució d’un desenvolupament sostenible inclusiu i centrat en les persones.
2. Convertir la cultura en un motor i facilitador dels processos de desenvolupament econòmic, social i mediambiental.
3. Descobrir oportunitats a través de la identificació dels actius de l’economia creativa.
4. Millorar els sistemes d’informació i emprendre una recopilació de dades rigorosa com a pas previ imprescindible a l’hora d’adoptar polítiques coherents de desenvolupament.
5. Investigar les connexions entre els sectors formal i informal per elaborar polítiques de desenvolupament de l’economia creativa.
6. Analitzar els factors d’èxit que contribueixen a obrir nous canals per al desenvolupament de l’economia creativa local.
7. Invertir en creativitat, innovació i desenvolupament de les empreses creatives.
8. Invertir en l’augment de capacitats a escala local per potenciar als creadors i empresaris culturals, als funcionaris de l’administració i a les empreses del sector privat.
9. Participar en la cooperació Sur-Sur per facilitar un aprenentatge mutu profitós i fonamentar els programes internacionals per al desenvolupament.
10. Posicionar la cultura en els programes locals de desenvolupament econòmic i social, fins i tot davant prioritats contraposades.