Visionant la ponència d'en Jaume Colomer hom pot reflexionar al voltant de diversos aspectes de gran importància. Vull resaltar-ne un que em sembla fonamental: Antonio Ariño, al seu llibre " Prácticas culturales en España desde los años 60 hasta la actualidad". Ariel 2010, assegura que les pràctiques socials són un reflex de les diferències socials. Si és cert que les arts fonamenten els seus llenguatges en una estereotipia resultant de molts factors, entre ells la tradició..., quina és la responsabilitat de les persones que es dediquen a les arts o que n'estan vinculades d'una manera o una altra en la generació d'una realitat igualitària? Quin és el nostre grau de capacitació en aquest sentit?... Maria Josep Ragué assegura que un camí explorable és el que crea personatges i no models. Jill Dolan (citada a AUSTIN, Gayle; " Feminist Theries for Dramatic Criticism. University of Michigan Press. Berkeley 1990) defineix l'escena com a mirall de la vida real però, assegura, des de la perspectiva femenina el mirall teatral és un marc vuit )...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada