Reflexions a partir dels 42...graus

Visionant la ponència d'en Jaume Colomer hom pot reflexionar al voltant de diversos aspectes de gran importància. Vull resaltar-ne un que em sembla fonamental: Antonio Ariño, al seu llibre " Prácticas culturales en España desde los años 60 hasta la actualidad". Ariel 2010, assegura que les pràctiques socials són un reflex de les diferències socials. Si és cert que les arts fonamenten els seus llenguatges en una estereotipia resultant de molts factors, entre ells la tradició..., quina és la responsabilitat de les persones que es dediquen a les arts o que n'estan vinculades d'una manera o una altra en la generació d'una realitat igualitària? Quin és el nostre grau de capacitació en aquest sentit?... Maria Josep Ragué assegura que un camí explorable és el que crea personatges i no models. Jill Dolan (citada a AUSTIN, Gayle; " Feminist Theries for Dramatic Criticism. University of Michigan Press. Berkeley 1990) defineix l'escena com a mirall de la vida real però, assegura, des de la perspectiva femenina el mirall teatral és un marc vuit )...

Els públics de la cultura: Jaume Colomer

Els públics de la cultura: Video de la ponencia de Jaume Colomer: "Los públic...: "Video de la ponencia de Jaume Colomer, 'Los públicos de la Cultura', en el V Seminario Internacional del Observatorio Cultural del Proyecto ..."

Ja som més!!!

És emocionant veure com, tot just neix un projecte, hi ha persones interessades. Tant de bo entre totes i tots ens regalem el plaer de la implicació i la sabiesa per gaudir del fet de generar opinió, pensament... ens ho mereixem!!

A de... ART

Erté: Romain de Tirtoff, en rus: Roman Petrovich Tyrtov (Роман Петрович Тыртов), més conegut com Erté (per la pronunciació en  francès de les seves inicials, R.T.) (San Petersburg, 23 de novembre de 1892 - París, 21 d’abril de 1990) fou pintor, il·lustrador, dissenyador, escenògraf i modisto rus nacionalitzat francès. D’estil art déco, amb certes reminiscències del modernisme, la seva obra es va caracteritzar per un gust estilitzat i elegant, decoratiu i ornamental. Va dissenyar moda, joieria, arts gràfiques, decoració interior i vestuari i escenografia per  a cine, teatre i òpera.

NO TENIM RES A LA NEVERA

Erem així el 1969

CADA SEGON DIMARTS DE MES !!!

El SEGON DIMARTS de cada mes, de 20 a 22 hores, hi haurà els que hem anomenat ESCORXADEBATS... reunions obertes en les quals parlarem de l'estat de la cultura, de les arts, del retorn social que provoquem la gent que ens dediquem al sector (en sentit ampli).

De tant en tant, convidarem a persones d'altres sectors, per a que ens expliquin com veuen i pensen el tema des del punt de vista de la seva professió...

QUÈ BUSQUEM?

Potser una de les coses més crues de la crisi que estem vivint és que s’estan buidant de valor paraules com compromís, confiança… i moltes altres en les quals totes les persones que ens dediquem al món de les arts i de la cultura continuem creient, i potser volem defensar encara més.

Per què parlem de defensar? Perquè la cultura pública i democràtica, (junt amb l’Ensenyament i la Sanitat públics i democràtics), és un dels paràmetres en els que més creiem les i els professionals que treballem en el sector.

D’un temps ença les i els artistes d’arreu, tant individualment com en col·lectius estem adaptant la nostra feina a la nova situació crítica que ens toca viure, i ho fem amb el mateix rigor i defensant la mateixa qualitat que sempre perquè creiem que la cultura és, i ha de continuar sent, una font d’opinió diversa, de riquesa social, política i -en definitiva- també econòmica. Però la paraula “cultura” ve de “conrear”, “cultivar”; però allò que es conrea no són diners sinó pensament, coneixement i totes aquelles facultats que ens fan més humans i més civilitzats.

Amb aquest grup de reflexió ARTSENSEPAPERS pretenem generar un debat social i cultural entorn de l’art i les altres disciplines que, d’una manera o altra, afecten al món de la cultura; un debat que serà acollit per les instal·lacions del Teatre de l’Escorxador de Lleida, i que, a la llarga, ha de tenir un retorn sobre la societat, fent que des de tots els àmbits, es pugui accedir a la feina i a les creacions de tota la gent lleidatana que es dedica – professionalment o de manera afeccionada – al món de les arts.