Crónica del TERCER debat - 8 de gener del 2013:

Anem creixent !! Assisteixen Pedro, Antoni, David, Anna, Fèlix, Marta G.. M. Josep, Jordi C., Rosend, Teresa, Jaume R., Joan. Laura, Marta O., Jordi P. Jaume, Marga, Marta S. i Maite.

Malgrat tot, la boira i un intent més que desafortunat d’entrar a robar al teatre per part d’algú que encara no sap que amb la que està caient un teatre no és un bon lloc per a fer caixa, el vestíbul del Teatre de l’Escorxador va tornar a acollir ahir al vespre una nova edició de l’Escorxadebat. La temàtica, com sempre, ens va permetre practicar la reflexió col·lectiva…activitat molt saludable pel cos i per l’ànima.

Els TITULARS que s’aporten avui:

-       L’aeroport de Berlín encara no està acabat.

-       Mcdonald’s ocuparà el lloc de la llibreria Catalonia.

-       En ciències es tracta poc el tema de la cultura.

-       Les primeres retallades, les més fortes, van ser en cultura.

-       La boira es converteix en un problema de comunicació.

-       El director del FMI diu que la recepta de la recessió econòmica no funciona.

-       Educació i cultura són un matrimoni que es desconeixen l’una a l’altra.

-       Preocupació per les privatitzacions.

-       Les persones del programa Bestiari Il·lustrat han declarat davant del tribunal.

-       A França es redueix la tarifa del TVA en espectacles i llibres a un 5’5%.

-       No us cregueu els titulars dels mitjans de comunicació.

-       Hi ha altres mitjans.

Ja des del principi sorgien termes que s’anaven creuant i varem haver d’acotar com: “ humanisme” vs “ tecnocràcia” que marcaven la diferència entre una educació que contempli l’ànima o una que aposti pel rendiment. D’aquesta manera tornàvem, com en d’altres ocasions, a donar voltes sobre la conveniència o no de una concepció mercantilista aplicada a l’educació i a la cultura. Idees com la pèrdua de valor del creixement personal com a objectiu fonamental de l’educació enfront d’un dibuix econòmicament rendible es van posar a sobre e la taula. Relacionades amb aquest paradigma tecnocràtic i formalista en front de la concepció humanista de l’educació i la cultura duien a  formular plantejament com “ la manca d’humanisme porta a una estructura social només funcional allunyada d’allò humà, de les emocions “ “ Una educació holística no fonamentada en el rendiment permet a les persones optar per despostes creatives davant de les solucions i, per tant, les fa difícilment manipulables “ “ L’educació fonamentada en el rendiment no fa persones lliures i provoca la indefensió apresa”

PUNTS QUE S’ESTABLEIXEN:

1.- Educació i cultura no estan divorciades però són un matrimoni que no es coneixen recíprocament.

2.- Les performances culturals en temes d’educació són utils... i ens piulen llavors com és que els artistes hem de fer les guies pedagògiques ?

3.- Tot hauria de funcionar en un sentit més humanista, atendre a les emocions que ens fa viure la cultura i l’educació.

4.- Qui són els responsables de l’educació? En les oposicions, no es té en compte la personalitat cultural de la persona que es vol dedicar a l’educació, no té valor, no dóna punts.

5.- Hi ha mestres que no consumeixen cultura, i així difícilment podran traslladar-la al seu alumnat.

6.- La universitat deixa de donar coneixements “universals” per donar només titulacions. Això ens fa perdre la part humana com a fet cultural. No és que no se sàpiga el que fan els de la vora en aquest món terriblement especialitzat, és que tampoc importa.

7.- Parlem d’analfabetisme funcional, perquè tot i que tenim molta informació i molt més accés a la mateixa, no la sabem gestionar prou bé, ni relacionar.

8.- El que realment educa és l’exemple, qui no viu allò que explica no ho pot comunicar bé. La cultura té un requisit que és saber gaudir d’allò que s’està fent. Cal buscar les potencialitats de totes les persones en totes les edats.

9.- Potser no cal donar tant protagonisme a la persona que s’encarrega de formar a l’escola, i buscar la coresponsabilitat dels diferents agents, família, esplais, associacions, altres grups on els infants estan en relació.

10.- la cultura que tenim és producte de l’educació que hem rebut, el sistema que prové de la revolució industrial i crea força de treball.

11.- A Finlàndia abans de la selecció del professorat pels seus coneixements, es busca també que siguin bons comunicadors.

12.- Políticament els primers canvis que fan els governants es canviar la lleid ‘educació, i no fem res. Tenim el que ens mereixem ! ??

13.- No és el mateix ser artista subvencionat que artista en crisi.

14.- Cultura significa “Tenir” cultura o “Viure” la cultura??

15.- L’estat hauria de posar facilitats per a que totes les persones tinguem accés a la cultura.

16.- INDEFENSIÓ APRESA: se’ns ensenya que no podem fer, no podem dir, no podem... aquí va sorgir un paral·lelisme molt bonic... MENGEM EL QUE ENS DONEN... I SOM EL QUE MENGEM culturalment parlant, també !

17.- Un acte d’amor seria el compromís de portar una persona a consumir cultura, una persona que normalment no hi aniria, això ens suposa, triar el que podem oferir-li, o donar-li eines per a que entengui allò que va a veure.

18.- Cal que siguem conscients del que trobem i del que tenim, per saber trobar allò que busquem, afavorir la participació en els actes culturals i deixar de pensar que ja no interessen.

El cercle dialectal es decantava per considerar que l’educació és fruit d’un paradigma polític, cultural i social que hem construït amb l’ajut de tothom, ja sigui fent o deixant fer. Cal, segons opinions expressades ahir, deixar de cercar culpables i apostar per actuacions grans o petites que cada persona pugui liderar com, per exemple acompanyar a d’altres persones poc avesades en el camí del descobriment de les manifestacions artístiques i culturals en general.

D’aquesta manera semblava aparèixer una idea clara: possiblement no podem parlar de divorci o desencontre entre cultura i educació sinó considerar que és un binomi inseparable que s’afecta de manera recíproca…tenim el que ens mereixem.