Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 31 de gener del 2013

LA DELINQÜÈNCIA CULTURAL

Aquí us deixo un article per anar fent boca sobre el tema del proper ESCORXADEBAT+... es del 2004 però penso que ja és un punt de vista !!!

¿Delincuencia Cultural?

Se han perdido los papeles, no solo se pierden el tren de las Nuevas Tecnologías sino que se pierden las buenas formas. Están creciendo en cantidad y en volumen las agresiones que la sociedad sufre de parte de quienes se denominan "agentes culturales".

Desde las declaraciones de Eduardo Bautista diciendo que TODA la sociedad piratea música y calificando de "Pendejos Electrónicos" a quien le llevaba la contraria y que provocaron la hilaridad del respetable hasta hoy ha llovido mucho, demasiados improperios y desatinos como para aguantar uno más.

Sentencias en las que se comenta que la SGAE ha manipulado precios (Vigo) y el Delegado de la misma "aclara" que se suele hacer porque los organizadores les engañan ¿¿?? otra en la que "fuentes judiciales” comentan que cierto registro de una empresa comercial con la incautación de material que tuvo que ser devuelto podía ser en el fondo una maniobra para conseguir una posición de fuerza ante la negociación del canon, miles de menciones en los medios de comunicación a la piratería y NINGUNA al desastroso y torticero canon impuesto por las sociedades de gestión presionando a los fabricantes para luego explicar en los comunicados de la SGAE que no han sido ellos, que es la LPI...¿La LPI ha impuesto un canon absurdo que, en el caso de los dvds TRIPLICA el precio del dvd en si?¿La LPI ha impuesto un canon del que no están exentos ni las Administraciones Públicas?

Pero ciñéndonos a lo que vamos, no les preocupa insultar a todo un colectivo como en el caso del lanzamiento del disco No a la Piratería donde a raíz de la intervención de la plataforma SOSRacismo la SGAE, muy cínicamente, todo hay que decirlo, amenaza con retirar su logo del disco si no cambian la portada, como si no supiéramos que Fundación Autor y SGAE son lo mismo, que el acto se celebró en locales de la SGAE y con la bendición de ésta.

Tampoco les preocupa acusar a todo un Campus Universitario y aseverar que en esa reunión se copian 55 veces la Biblioteca Nacional (Biblioteca a la que, como no actuemos, le meten canon también) aunque esto solo es una muestra del gran “bagaje cultural” que acompaña a estos autodenominados “creadores” si supieran con quien se meten no hubieran desaprovechado ésta gran ocasión para permanecer callados, ya se ven movimientos en el entorno del Campus y se verán muchos mas.

Pero la enésima muestra de desfachatez por parte de ACAM es intolerable.

“Quienes más ruido han armado han sido algunas comunidades de internautas. Aquellas que continúan arraigadas al viejo ideario de internet. En concreto a aquel punto que pretende un internet libre de leyes. Ya hemos visto como la pedofilia, el terrorismo y otros execrables crímenes anidaban rápidamente en el mundo de la virtualidad. Luego vinieron los delitos contra la propiedad intelectual. Nunca antes se habían producido con semejante virulencia, ni provocado tales quebrantos económicos”.

¿Viejo ideario de Internet? ¿Libre de Leyes? Viejos son los métodos que quieren conservar ellos y si denominan Ley a la LSSICE o a que el gobierno autorice los dialers por que es un “modelo de negocio”….sí, preferimos un Internet libre de ESAS leyes.

Pero compararnos con la Pedofilia o el Terrorismo…Srs. Directivos de ACAM, tengo un conocido al que ETA le asesinó a su tío…si cuando leyó este comunicado llega a tener al alcance de su mano a alguno de Uds.…. hoy está en el juzgado él.

Espero que, si hay justicia en nuestro país, no tengamos que denunciar ésta actitud y la Fiscalía actúe de oficio como es su obligación, no se puede andar insultando y ofendiendo todo el día ni aunque sea para defender su cómoda poltrona.

Por nuestra parte hemos contactado con la Asociación de Víctimas del Terrorismo, a la que hace poco quisieron prohibir con malas maneras la representación de una obra teatral de 1912 (representación benéfica), para que estudie si se querella contra Uds. y desde aquí hago un llamamiento a la sociedad internauta para que exprese su unánime repulsa.

No se puede, además en nombre de la “Cultura”, ofender al mundo académico de esta manera y a renglón seguido llamar terroristas a quienes reclaman su derecho a grabar sus fotos en un cd o trabajar con soft libre o programas propios sin tener que pagarles un canon a quienes nada tienen que ver en el tema.

Salud y Fuerza
Carlosues

dijous, 10 de gener del 2013

LA CIRERETA

PAREM EL JOC DELS MENTIDERS, 
QUE SOM TOTS.

Desfem-nos, ara,
de la tirania dels mots
i comencem a aprendre
un llenguatge fet de fets.

Manades per les obres,
sorgiran les idees
que, presentades mudes, 
seran més fefaents.

Conduïts per l'enteniment, 
deixarem les paraules
tot mostrant, en els actes,
els nostres pensaments.

Jordi Canes - 1990

Crónica del TERCER debat - 8 de gener del 2013:


Anem creixent !! Assisteixen Pedro, Antoni, David, Anna, Fèlix, Marta G.. M. Josep, Jordi C., Rosend, Teresa, Jaume R., Joan. Laura, Marta O., Jordi P. Jaume, Marga, Marta S. i Maite.

Malgrat tot, la boira i un intent més que desafortunat d’entrar a robar al teatre per part d’algú que encara no sap que amb la que està caient un teatre no és un bon lloc per a fer caixa, el vestíbul del Teatre de l’Escorxador va tornar a acollir ahir al vespre una nova edició de l’Escorxadebat. La temàtica, com sempre, ens va permetre practicar la reflexió col·lectiva…activitat molt saludable pel cos i per l’ànima.

Els TITULARS que s’aporten avui:
-       L’aeroport de Berlín encara no està acabat.
-       Mcdonald’s ocuparà el lloc de la llibreria Catalonia.
-       En ciències es tracta poc el tema de la cultura.
-       Les primeres retallades, les més fortes, van ser en cultura.
-       La boira es converteix en un problema de comunicació.
-       El director del FMI diu que la recepta de la recessió econòmica no funciona.
-       Educació i cultura són un matrimoni que es desconeixen l’una a l’altra.
-       Preocupació per les privatitzacions.
-       Les persones del programa Bestiari Il·lustrat han declarat davant del tribunal.
-       A França es redueix la tarifa del TVA en espectacles i llibres a un 5’5%.
-       No us cregueu els titulars dels mitjans de comunicació.
-       Hi ha altres mitjans.

Ja des del principi sorgien termes que s’anaven creuant i varem haver d’acotar com: “ humanisme” vs “ tecnocràcia” que marcaven la diferència entre una educació que contempli l’ànima o una que aposti pel rendiment. D’aquesta manera tornàvem, com en d’altres ocasions, a donar voltes sobre la conveniència o no de una concepció mercantilista aplicada a l’educació i a la cultura. Idees com la pèrdua de valor del creixement personal com a objectiu fonamental de l’educació enfront d’un dibuix econòmicament rendible es van posar a sobre e la taula. Relacionades amb aquest paradigma tecnocràtic i formalista en front de la concepció humanista de l’educació i la cultura duien a  formular plantejament com “ la manca d’humanisme porta a una estructura social només funcional allunyada d’allò humà, de les emocions “ “ Una educació holística no fonamentada en el rendiment permet a les persones optar per despostes creatives davant de les solucions i, per tant, les fa difícilment manipulables “ “ L’educació fonamentada en el rendiment no fa persones lliures i provoca la indefensió apresa”

PUNTS QUE S’ESTABLEIXEN:
1.- Educació i cultura no estan divorciades però són un matrimoni que no es coneixen recíprocament.
2.- Les performances culturals en temes d’educació són utils... i ens piulen llavors com és que els artistes hem de fer les guies pedagògiques ?
3.- Tot hauria de funcionar en un sentit més humanista, atendre a les emocions que ens fa viure la cultura i l’educació.
4.- Qui són els responsables de l’educació? En les oposicions, no es té en compte la personalitat cultural de la persona que es vol dedicar a l’educació, no té valor, no dóna punts.
5.- Hi ha mestres que no consumeixen cultura, i així difícilment podran traslladar-la al seu alumnat.
6.- La universitat deixa de donar coneixements “universals” per donar només titulacions. Això ens fa perdre la part humana com a fet cultural. No és que no se sàpiga el que fan els de la vora en aquest món terriblement especialitzat, és que tampoc importa.
7.- Parlem d’analfabetisme funcional, perquè tot i que tenim molta informació i molt més accés a la mateixa, no la sabem gestionar prou bé, ni relacionar.
8.- El que realment educa és l’exemple, qui no viu allò que explica no ho pot comunicar bé. La cultura té un requisit que és saber gaudir d’allò que s’està fent. Cal buscar les potencialitats de totes les persones en totes les edats.
9.- Potser no cal donar tant protagonisme a la persona que s’encarrega de formar a l’escola, i buscar la coresponsabilitat dels diferents agents, família, esplais, associacions, altres grups on els infants estan en relació.
10.- la cultura que tenim és producte de l’educació que hem rebut, el sistema que prové de la revolució industrial i crea força de treball.
11.- A Finlàndia abans de la selecció del professorat pels seus coneixements, es busca també que siguin bons comunicadors.
12.- Políticament els primers canvis que fan els governants es canviar la lleid ‘educació, i no fem res. Tenim el que ens mereixem ! ??
13.- No és el mateix ser artista subvencionat que artista en crisi.
14.- Cultura significa “Tenir” cultura o “Viure” la cultura??
15.- L’estat hauria de posar facilitats per a que totes les persones tinguem accés a la cultura.
16.- INDEFENSIÓ APRESA: se’ns ensenya que no podem fer, no podem dir, no podem... aquí va sorgir un paral·lelisme molt bonic... MENGEM EL QUE ENS DONEN... I SOM EL QUE MENGEM culturalment parlant, també !
17.- Un acte d’amor seria el compromís de portar una persona a consumir cultura, una persona que normalment no hi aniria, això ens suposa, triar el que podem oferir-li, o donar-li eines per a que entengui allò que va a veure.
18.- Cal que siguem conscients del que trobem i del que tenim, per saber trobar allò que busquem, afavorir la participació en els actes culturals i deixar de pensar que ja no interessen.

El cercle dialectal es decantava per considerar que l’educació és fruit d’un paradigma polític, cultural i social que hem construït amb l’ajut de tothom, ja sigui fent o deixant fer. Cal, segons opinions expressades ahir, deixar de cercar culpables i apostar per actuacions grans o petites que cada persona pugui liderar com, per exemple acompanyar a d’altres persones poc avesades en el camí del descobriment de les manifestacions artístiques i culturals en general.
D’aquesta manera semblava aparèixer una idea clara: possiblement no podem parlar de divorci o desencontre entre cultura i educació sinó considerar que és un binomi inseparable que s’afecta de manera recíproca…tenim el que ens mereixem.

dilluns, 7 de gener del 2013

Tercer ESCORXADEBAT

Hola de nou, escorxadevots !!! 

Ja està aquí el proper ESCORXADEBAT+ de la temporada...

El "DIVORCI" entre educació i cultura
Demà Dimarts a les 20'30

Comenceu a preparar els vostres titulars...