CRÒNICA DEL 3r DEBAT

Cada cop som més persones al debat i cada cop venen més persones que participen com a simples espectadores, però entenem que també estan preocupades per la situació actual de la cultura, i l'educació... I AIXÒ ENS MOLA!!!

Ahir a l’escorxadebat+ es van dir moltes coses interessants, 17 persones debatent sobre el paper de les persones dins del món de l’art i de la creació donen per molt... la més interessants de totes, per mi, és que estem creant un marc teòric comú sobre els conceptes de Cultura, Art i Creació... segons el sentir del Jaume potser fins i tot massa comú, massa endogàmic... El cert és que vam arribar com a una mena de definició de que aquelles persones que es dediquen al món de la creació, un cop superades coses com la temporalitat de l’art, els diversos moviments artístics, les modes, la sacralització de l’obra d’art, o els motius econòmics de la producció artística... el que busquen és, com algú va apuntar que deia Joan Margarit, “la perdurabilitat en el temps” però que això només es pot fer si l’art i la cultura tenen a veure amb el fet de comunicar emocions:

1-      les emocions que sent l’artista en crear, interpretar o, senzillament, executar i

2-      les que sent l’espectadora o espectador que contempla, escolta o percep aquella “obra d’art”

per tant tot es basa en una relació molt més directa... independentment de que la raó per la qual l’artista es “posa en contacte” amb el públic estigui mediatitzada per una motxilla o bagatge cultural (molt ampli o no tant ampli), o que estigui mediatitzada per l’opinió d’uns preceptors, que encara no hem descobert qui poden ser més enlla de la persona mateixa que mira, escolta, o percep l’obra d’art. 

Un deure que encara tenim per fer, segons la Pilar, i que no és una qüestió només de les persones dedicades al món de l’art pròpiament dit (sigui la branca que sigui) sinó de tota la societat... és aconseguir despertar l’espurna de la inquietud per l’art i per la cultura a tothom des de la infància, de manera que sigui la mateixa societat en la que totes les persones estem immerses, la que faci de preceptora, la que demani com a bé/prioritat aquest art i aquesta cultura... i això només es podrà dur a terme si aconseguim emocionar-nos en tot allò que fem...

I CADA VEGADA ESTEM CONSTRUINT
UNA MIRADA MÉS POLIÈDRICA.