Després de tants anys de voltar per aquí i per allà, després d'estar uns dies tancada assajant i creant amb persones tan increïbles com les VACA, després de que el Jaume m'informi de lo meravellós del curs amb L'Héctor Aristizábal, després d'haver tingut l'oportunitat de fer una xerrada amb Virginia Imaz... després de pensar i reflexionar... crec que estem fent quelcom important. Si els Escorxadebats sorgeixen amb la voluntat de generar pensament i tenen públic és que és el moment. Alguna cosa es mou a la ciutat, existeix una pulsió que es teixeix des del pensament (d'on no hauria d'haver fugit mai). És en aquesta circumstància que recupero Shiva quan assegura: "L'art ha de ser un testimoni quotidià de la noviolència com a poder ". Voldria saber més sobre tot el que va aportar Aristizábal però crec que he aprés que un dels camins vers la generositat de la creació és justament la deconstrucció del posicionament egòtic per tal de poder fer una mirada molt més enllà, molt més quàntica (si em permeteu l'expressió). Vull fer una aportació a aquesta visió transcendent de la pròpia creació tot sugerint-vos que, si podeu, llegiu el llibre " Bienaventurados" de Maria Zambrano. Tant de bo us faci gaudir. A mi m'ha regalat hores increïbles. Continuem endavant!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada